Amics per sempre – Rosa Regàs

Por Revisar

Amics per sempre.

L’entrada de la jove i irreductible Rosa Regàs a la universitat, ja casada i amb dos fills, marca l’inici d’aquesta entrega de les seves memòries. Són anys de converses al pati de lletres amb Miguel Barceló, Salvador Clotas i Paco Rico; de sorprenents «sobrasada parties»; de nits clandestines del Potemkin sobre moquetes verdes; de llibres prohibits al carrer Aribau, de més fills i una bessonada inesperada; de filosofia pura i lògica matemàtica i llibres i més llibres.

Anys que continuen amb el despertar de la vocació literària i la feina editorial amb Carlos Barral, el poeta i editor de seductora intel·ligència; amb trobades amb autors i malentesos amb linotipistes; amb les més de mil confidències a Jaime Salinas; amb l’admiració cap a Vázquez Montalbán; amb el Londres de la família Cabrera Infante…

Una època tacada per les penes de mort, les vagues de fam, els tripijocs de Banca Catalana i el distanciament en el patrimoni, però que també inclou els estius a Cadaqués, on l’ambient festiu obre la porta a les partides d’escacs amb Marcel Duchamp, a les salutacions de Dalí a la senyoreta Regasol i a la memòria de tots els amics de l’època, també la dels inoblidables a qui Joan de Sagarra va anomenar la Gauche Divine.

Amb el pols ferm d’una narradora excepcional, protagonista i testimoni d’uns anys d’extraordinària ebullició cultural i política, Amics per sempre és una invitació ineludible a la desfilada de tota una generació.

Sobre la Autora.

Rosa Regàs Pagès (Barcelona, 1933) és una escriptora catalana en llengua castellana. Fou traductora de l’ONU entre 1984 i 1994 i directora de la Biblioteca Nacional d’Espanya entre 2004 i 2007.

Dels 3 als 6 anys, a l’exili francès, va estudiar a l’École Freinet amb els principis d’una pedagogia laica i lliurepensadora, tot i que en tornar a Espanya va ser internada en una escola de monges. La seva primera infància, on l’art i la cultura eren els principals arguments, ha estat recollida en les memòries Entre el seny i la rauxa (2014). Es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona i, després de treballar amb Carlos Barral, l’any 1970 va fundar la seva pròpia editorial, La Gaya Ciencia, consagrada a la literatura, la poesia, la política i l’art. En uns anys complicats per al pensament crític, va dirigir les revistes Cuadernos de la Gaya Ciencia i Arquitecturas Bis. Més tard va inaugurar una etapa nòmada com a traductora de les Nacions Unides (Ginebra, Washington, Nairobi…). Fruit d’aquells anys va néixer el seu primer llibre, Ginebra (1987), una singular crònica de viatges.

Lectora voraç des de petita i mare de cinc fills, no va començar a publicar fins els 57 anys, en una carrera que des d’aleshores ha estat notable: ha cultivat la narrativa, l’assaig, el conte i el memorialisme al llarg de més de 20 títols. Després de la seva primera novel·la, Memoria de Almator (1991), es va alçar amb el prestigiós premi Nadal amb el llibre Azul(1994), una història sobre la dependència de la passió amorosa. Més tard vindrien altres reconeixements com el Ciutat de Barcelona per Luna, lunera (1999), el Planeta per La canción de Dorotea (2001) i el Biblioteca Breve (2013) per Música de cámara, a més de dues distincions honorífiques.


Descargar PDF Descargar EPUB Leer en Línea

Sin Comentarios

Deja un Comentario