Aquesta és la meva carta al món – Emily Dickinson

Por Revisar

Aquesta és la meva carta al món: Poemes escollits.

Segons el professor Harold Bloom, autor d’El cànon occidental, Emily Dickinson manifestava més originalitat que cap altre poeta des del Dant, llevat de Shakespeare. Però el lector català, fins ara, no disposava de cap traducció àmplia de la seva obra. Marcel Riera, poeta i traductor, ha fet una tria de més de 200 poemes representatius d’aquesta escriptora única i enigmàtica, la més poderosa de la poesia nord-americana i una de les més influents de tots els temps.

Autor.

Emily Elizabeth Dickinson (Amherst, Massachusetts, 10 de desembre de 1830 – 15 de maig de 1886) va ser una poetessa estatunidenca. Malgrat ser gairebé desconeguda en vida, Dickinson ha acabat sent considerada, juntament amb Walt Whitman, una dels més importants poetes estatunidencs del segle XIX.

Va néixer en el si d’una família benestant coneguda per la seva influència política i educativa però va viure una vida suposadament introvertida i hermètica, que ha inspirat moltes biografies i voluminoses especulacions. Malgrat que va escriure, segons el darrer recompte, 1.789 poemes, només 10 se’n van publicar en vida de l’autora, tots anònims i probablement sense saber-ho ella. Tres reculls pòstums de la dècada de 1890 li van donar fama d’enèrgica i excèntrica, però fins al segle XX no va ser apreciada com a poeta.

La poesia d’aquesta autora es pot reconèixer al primer cop d’ull i no s’assembla a la de cap altre autor. La facilitat per al metre de la balada i els himnes, la profusió en l’ús dels guions i les majúscules sense norma dels seus manuscrits, a més d’un vocabulari i unes imatges idiosincràtics fan que el seu estil líric sigui únic.


Sin Comentarios

Deja un Comentario