Arbre exemplifical – Ramon Llull

Por Revisar
Descargar

L’Arbre exemplifical és el quinzè dels setze arbres que formen l’Arbre de ciència (1296). Llull hi converteix en narracions literàries, amb una originalitat extraordinària, tot de conceptes científics que ha desenvolupat a les altres parts de l’enciclopèdia que constitueix l’Arbre de ciència.

La seva funció és dotar la ciència d’una dimensió literària que la faci apta per a la divulgació, d’una manera amena i lúdica. Llull diu expressament que busca l’amistat de les gents que llegiran el seu llibre.

També relaciona clarament aquí la divulgació amb la predicació: els sermons sobre la doctrina es podran enriquir profitosament de materials didàctics gràcies als exemples de l’Arbre. No estem davant d’un repertori tancat d’històries, proverbis, imatges i sentències, sinó d’un instrument intel·lectual que ens ha d’ensenyar a produir aquesta mena recursos a partir de les dades del saber universal.

L’Arbre exemplificalconsta de set parts (arrels, tronc, branques, rams, flors, fulles i fruits). L’última explica la finalitat de l’acumulació de saber: preparar l’esperit per a l’elevació a la contemplació de Déu.

El tractament de les formes literàries breus a l’Arbre exemplifical és la proposta més innovadora, sorprenent i estimulant de la ‘nova’ literatura de Ramon Llull.

Sobre el Autor:

Ramon Llull (Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII, conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab.

Destaca per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques.

Llull havia estat un cortesà de vida mundana fins que va realitzar una transformació religiosa quan tenia trenta anys, a partir de la qual dedicà la seva vida al proselitisme cristià, especialment entre jueus i musulmans, i a incorporar els poders polítics i religiosos cristians en un pla missioner destinat a la conversió dels no cristians.

La seva estratègia per millorar els resultats dels mètodes tradicionals d’evangelització basats en l’autoritat dels textos sagrats el va portar a difondre el seu pensament mitjançant l’escriptura, l’ensenyament, la disputa amb autoritats teològiques, la petició a papes i reis o la fundació de centres de formació missionera. Per assolir els seus propòsits dedicà gran part de la seva vida a viatjar, per difondre el seu missatge i posar-lo a prova.

Llull creà un sistema filosòfic que denominà Ars, que integrava en un tot coherent la religió, la filosofia, la ciència, la moral i l’ordre social, a partir d’un sistema de verificacions mecàniques comprensibles i transmissibles que havien de demostrar la superioritat del cristianisme i facilitar així la conversió dels practicants d’altres religions.

L’ambició del programa lul·lià és una de les causes de la seva ingent producció escrita i de l’enciclopedisme del seu abast, atès que el seu sistema havia de ser verificable en qualsevol àmbit del coneixement humà i havia de poder ser comunicat en graus distints de complexitat expressiva i de llengua, d’acord amb les característiques del destinatari.


2 Comentarios

Enlaces gratuitos inoperantes

snorkak dijo:28 Abr. 2022
Responder a este comentario

Deja un Comentario