Autobiografia no autoritzada.
La història de WikiLeaks i la història personal del seu fundador, Julian Assange, explicades per ell mateix. Julian Assange. Autobiografia no autoritzada és un apassionant relat on el fundador de Wikileaks fa un exhaustiu repàs a la seva sorprenent vida, des de la seva vida a Austràlia fins a la trampa sueca. Més enllà de controvèrsies i escàndols, Assange no deixa de ser simplement un heroi modern que ha reinventat el periodisme, un revolucionari que ha pagat molt cara la seva tossuda recerca de la veritat.
Sobre el Autor:
Julian Assange (Townsville, Queensland, Austràlia, 3 de juliol de 1971) és un programador informàtic australià, fundador i editor de WikiLeaks. Assange va començar WikiLeaks el 2006, però no va cridar l’atenció internacional fins al 2010, quan WikiLeaks va publicar documents a través de Chelsea Manning. Aquestes filtracions incloïen el vídeo Collateral Murder (abril de 2010), els diaris de guerra de l’Afganistan (juliol de 2010) i els de la guerra de l’Iraq (octubre de 2010), i CableGate (novembre de 2010). Després de les filtracions de 2010, el Govern federal dels Estats Units va iniciar una investigació criminal sobre WikiLeaks i va demanar suport a les nacions aliades.
El novembre de 2010, Suècia va activar una ordre d’arrest internacional d’Assange. Havia estat interrogat tres mesos abans per acusacions d’agressions sexuals i violació. Assange ho va negar, i va expressar preocupació per la possibilitat de ser extradit de Suècia als Estats Units a causa del seu paper en la publicació de documents confidencials americans. Assange es va lliurar a la policia britànica el 7 de desembre de 2010, i fou retingut durant deu dies abans de ser alliberat sota fiança. Després de perdre el cas sobre la seva extradició, va trencar la seva fiança i va partir. L’Equador li va concedir asil l’agost de 2012, i de llavors ençà residí a l’ambaixada equatoriana a Londres fins a la seva detenció el 2019. El 12 de desembre de 2017 li fou concedida la nacionalitat equatoriana.
Durant les primàries presidencials de 2016 del Partit Demòcrata dels Estats Units, WikiLeaks va publicar correus enviats i rebuts per la candidata Hillary Clinton des del seu servidor privat de correus quan era Secretària d’Estat. Segons dos politòlegs, WikiLeaks va publicar els correus estratègicament quan Clinton millorava els seus resultats segons les enquestes. Després que el Partit Demòcrata, juntament amb experts en ciberseguretat, afirmessin que agents d’intel·ligència russos havien accedit a correus relacionats amb la campanya de Clinton i els havien filtrat a WikiLeaks, Assange digué que Clinton estava causant «histèria sobre Rússia». Va negar repetidament qualsevol connexió o cooperació amb Rússia en relació amb les filtracions.
El 19 de maig de 2017, la fiscalia sueca va aturar la seva investigació sobre l’acusació de violació d’Assange i va demanar revocar l’euroordre de detenció. Tot i que era lliure per sortir de l’ambaixada, podia ser detingut per haver trencat les condicions de fiança. La policia metropolitana de Londres va indicar que seguia havent-hi una ordre de detenció d’Assange per això. El 27 de juliol de 2018 el president de l’Equador Lenín Moreno va anunciar que havia començat a conversar amb les autoritats britàniques sobre la retirada de l’asil a Assange. El desembre, Assange va rebutjar una oferta que el permetia sortir de l’ambaixada amb la garantia que el Regne Unit no l’extradiria a qualsevol país amb pena de mort. L’11 d’abril de 2019, Assange fou detingut per la policia metropolitana dins de l’ambaixada equatoriana.
