Bàrbara.
Després de retrobar l’any 2014 la Bàrbara, la minyona que va marxar de casa per la porta del darrere, l’escriptor Agustí Pons evoca la seva vida familiar des dels quatre anys fins als deu, que és quan la carismàtica minyona aragonesa va viure a casa seva.
Una família burgesa amb mentalitat de quiero y no puedo, uns pares que vivien junts estant separats, la família aragonesa de la Bàrbara, una tieta intrigant amb visita diària al capellà confessor i, de fet, una societat classista, profundament dividida entre rics i pobres… Bàrbara és un llibre de memòries que aborda, a partir d’un cas particular, la relació entre la burgesia barcelonina i la immigració castellana dels anys cinquanta.
Contenido:
Agustí Pons i Mir (Barcelona, 1947) és periodista i escriptor.
Va començar treballant a El Noticiero Universal i va ser membre fundacional del diari Avui on, des del 1976 fins al 1995, va combinar les feines pròpies del periodisme de redacció amb les de creació literària. La seva columna «Figures, paisatges», que va publicar diàriament durant més de vuit anys, li va valer el premi Ciutat de Barcelona de periodisme l’any 1991.
Va començar la seva trajectòria literària com a poeta, amb Cossos i fets (1977), i un any després amb Metàfora (2009). Ha destacat en el camp de la biografia amb treballs sobre Joan Triadú, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Nèstor Luján, Raimon Noguera i Salvador Espriu. En el seu llibre Deu daus (1991; Premi Joan Fuster i Premi Nacional d’Assaig) presenta un retrat literari de deu personalitats catalanes del segle XX, des de Frederica Montseny a Jordi Pujol passant per Jaume Miravitlles, Salvador Espriu i Joaquim Molas.
Ha escrit també llibres de caràcter memorialístic: Temps indòcils (2007), Cartes a Clara (2010), així com 1914-2014. Per entendre l’Europa del segle XX (2014) i Zuric, 1917. Lenin, Joyce, Tzara (2017). El 2015 va publicar Bàrbara, una biografia que aborda, a partir d’un cas particular, la relació entre la burgesia barcelonina i la immigració castellana dels anys cinquanta. I el 2019, Crònica al marge, un llibre entre l’autobiografia i l’assaig.
Del 1981 al 1984 va ocupar el càrrec de Cap del Gabinet del Conseller de Cultura en el primer govern Pujol. Ha estat membre de la Junta Directiva del Col·legi de Periodistes de Catalunya; vicepresident del Centre Català del PEN Club; membre del jurat dels Premis Serra d’Or de crítica literària, de la Lletra d’Or i del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
