Si no fos immensa, l’obra de Delbo no tindria el poder de vèncer el rebuig que causa la sola paraula Auschwitz. Ningú desitja anar al cor de l’infern, ni tan sols remuntant les paraules d’un llibre.
Cal una poesia molt exacta per transmetre, barrejada amb la imatge més clara de la brutalitat, la calidesa de la mà que t’aguanta. Perquè aquest Auschwitz no té res a veure amb la zona grisa: aquí és l’experiència de la solidaritat que parla, la solidaritat entre dones que fins i tot allà, a Auschwitz i Birkenau i Ravensbrück, tenen cura les unes de les altres.
Amb una tendresa tan difícil de concebre com el deliri de violència contra què lluiten. La veu que sents de principi a fi és d’una presència tan viva que t’hi abraces per travessar la plana de la mort fins al final. I quan la veu t’abandona perquè heu sortit, et queda la sensació que allà dins hi has deixat una cosa importantíssima.
Sobre el Autor:
Charlotte Delbo va néixer a Vigneux-sur-Seine el 1913 i a Ravensbrück el 23 d’abril de 1945 en ser alliberada del camp. Filla d’emigrats sense estudis oficials, va dedicar-se al teatre com a assistent de Louis Jouvet, va afiliar-se a les Joventuts Comunistes i va conèixer l’home amb qui es casaria als bancs de la Universitat Obrera.
Tots dos van formar part del grup Politzer de resistència a l’ocupació nazi i van ser arrestats el 1942. Després de l’afusellament del seu marit, Charlotte va ser deportada a Auschwitz en un comboi de 230 dones. La seva experiència de la lluita política i de la deportació li va inspirar el tríptic «Auschwitz i després» (Cap de nosaltres tornarà, Un coneixement inútil i La mesura dels nostres dies).
El primer volum va ser escrit a Lausanne el 1946, però el primer llibre que publica, Les Belles Lettres (1960), és un recull de cartes contra la guerra d’Algèria, seguit d’obres de teatre en què denuncia les diverses formes que pren la violència d’Estat en el moment que ella escriu, sigui a l’URSS (Un métro nommé Lénine), a Portugal (Maria Lusitania), a Espanya (La Sentence) o a Txecoslovàquia (La Capitulation). Va morir el 1985 a París. Una part important de la seva obra s’ha publicat pòstumament.
