Carta al meu fill adoptat – Pilar Rahola

Por Revisar

Escrita en dos temps, el 2000 i ara, Carta al meu fill adoptat és un llibre en què l’emoció viscuda hi és estructural. Pilar Rahola explica l’abans, el durant i el després de l’esdeveniment cabdal que és al centre d’aquest llibre: l’adopció del seu fill Noè.

Des de la singularitat intransferible del propi cas, Pilar Rahola escriu una carta al seu fill, un llibre sobre l’adopció sense dogmatismes ni preteses solucions pràctiques, només partint de l’experiència radical i trasbalsadora que en qualsevol cas implica el fet d’adoptar una criatura.

I onze anys després, passat el temps i amb el contrapunt d’una nova adopció, l’Ada, pot mirar enrere i completar el cercle que converteix aquesta epístola íntima, Carta al meu fill adoptat, en un llibre universal.

Sobre el Autor.

Pilar Rahola I Martínez (Barcelona, 21 d’octubre de 1958) és una política, periodista i escriptora catalana d’ideologia catalanista i independentista.

Prové d’una família republicana i antifeixista, amb diversos familiars dedicats a la política. Entre d’altres, Pere Rahola, ministre de la República, Frederic Rahola i d’Espona, primer Síndic de Greuges de la democràcia, i l’escriptor Carles Rahola, afusellat pel franquisme el 1939. Està casada i té tres fills, dos d’ells adoptats a Barcelona i Sibèria, respectivament.

Fou l’única representant d’Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés dels Diputats durant la V i VI legislatura. També va ser tinent d’alcalde de Barcelona. L’any 1996 va abandonar Esquerra Republicana de Catalunya.

Poc després va fundar amb Àngel Colom el Partit per la Independència, que no va obtenir representació parlamentària. Després del fracàs polític del PI va abandonar la política activa per tornar a centrar la seva carrera en l’escriptura i el periodisme. Situada a l’òrbita de Convergència Democràtica de Catalunya, el 2013 fou nomenada membre del Consell Nacional de la Transició Nacional, un organisme assessor d’experts que treballa per fer una consulta sobre la independència de Catalunya.

Com a periodista, va estar en diversos conflictes com la guerra entre Etiòpia i Eritrea, la guerra dels Balcans, la primera guerra del Golf (des de Jerusalem), la caiguda del mur de Berlín, la crisi constitucional russa de 1993 i el procés d’independència dels països bàltics.

Ha estat col·laboradora en diversos programes de televisió com «Els matins» de TVC i «8 al dia» de 8tv —ambdós amb Josep Cuní— o «Crónicas marcianas» i «La noria» de Telecinco. A la ràdio va presentar «Vis à vis», programa d’entrevistes —exclusivament a homes— que es va emetre a Ona Catalana de 2000 a 2003 i que el 2006 es va adaptar a la televisió per emetre per Barcelona TV.


Descargar PDF Descargar EPUB Leer en Línea

Sin Comentarios

Deja un Comentario