«Només vull parlar-te a tu, dir-t’ho tot per primera vegada; has de saber tots els detalls de la meva vida, que sempre ha estat la teva i de la qual mai no n’has sabut res. Però no coneixeràs el meu secret fins que sigui morta, quan ja no estaràs obligat a donar-me cap resposta, quan això que ara em fa estremir amb uns calfreds tan forts sigui realment la fi.
Si hagués de continuar vivint, estriparia la carta i callaria com sempre he callat. Però si l’arribes a tenir a les mans, sabràs que una morta t’hi explica la seva vida, una vida que va ser teva des del primer minut conscient fins al darrer».
Sobre el Autor:
Stefan Zweig (Viena, Imperi Austrohongarès, 28 de novembre de 1881 – Petròpolis, Brasil, 22 de febrer de 1942) va ser un escriptor austríac. Amic de Verhaeren i de R. Rolland, emigrà a Anglaterra el 1930 i després als EUA i al Brasil, on se suïcidà, juntament amb la seva segona muller. La seva obra dramàtica i lírica porta l’empremta de l’expressionisme i del simbolisme de l’escola de Viena. Es revelà com un mestre incontestable de l’art novel·lístic i biogràfic, i es destacà sobretot en l’anàlisi dels estats d’ànim de l’home modern, les seves angoixes i motivacions, com potser mai ningú no ho havia fet abans.
En aquest sentit, fou decisiva la influència que les teories de Freud exerciren sobre seu. De la seva obra, abundosa, cal destacarDrei Meister: Balzac, Dickens, Dostojevski (Tres mestres: Balzac, Dickens, Dostoievski, 1920), Der Kampf mit dem Dämon: Hölderlin, Kleist, Nietzsche (La lluita contra el dimoni: Hölderlin, Kleist, Nietzsche, 1925), Sternstunden der Menschheit (Hores estel·lars de la humanitat, 1928) i Maria Stuart (1935). Conreà també la poesia, la narració, per exemple Amok(1921), la traducció al català de la qual, obra d’E. Martínez i Ferrando, fou publicada el 1929 junt a Vierundzwanzig Stunden aus dem Leben einer Frau (Vint-i-quatre hores de la vida d’una dona, 1927), i el teatre: Jeremias (1918), poema dramàtic de caràcter antibel·licista, entre altres peces. Traduí Verlaine, Baudelaire i Verhaeren, i deixà també la seva autografia: Die Welt von Gestern (El món d’ahir, 1944).
