Amb aquesta novel·la, Tasis encetà el gènere negre dins les nostres lletres. Una trama magistralment construïda al voltant de la trobada d’un llibre mític (la desapareguda traducció de la Bíblia feta per Bonifaci Ferrer) ens submergeix en la Barcelona republicana, en una vertiginosa cursa d’assassinats, quan llibreters de vell i bibliòmans lluiten per apoderar-se’n.
L’últim replà és una obra fragmentada, amb capítols que alternen els seus personatges, els quals es veuen al replà, però no es comuniquen. La novel·la ens dóna la història dels inquilins dels tres estudis del replà del títol —una família obrera, dos joves pintors, i un industrial de mitjana edat, que és el narrador dels seus propis capítols i que té rellogat l’estudi per portar-hi la seva amant (els altres dos grups tenen un narrador...
Existeix un País Basc més enllà de les notícies polítiques, i sovint de violència, que es troben als mitjans de comunicació? No hi ha res més, a Euskadi? En el seu llibre anterior, A peu per Castella, Josep M. Espinàs ja es mostrava sorprès per l’absència de testimonis viscuts sobre el páramo i les terres de Sòria. Ara pot dir: «Els camins de Bizkaia, tampoc han vist passar mai cap escriptor que volgués anar a poc a...
Una jove catalana de família benestant, afectada de tuberculosi, és enviada a un sanatori suís per guarir-se. Allí coneix un jove danès, malalt com ella, i s’hi casa contra la voluntat dels seus parents. Amb una audàcia i una vivacitat narratives —en paraules de Joan Oliver— fora del comú en una «opera prima», aquesta novel·la sorprenent, de caire autobiogràfic, representa un cant emotiu i corprenedor a la força invencible de l’amor, a la igualtat...
Sibil·la de Fortià, que provenia de la noblesa menor, va entrar així, en la segona meitat del Tres-cents, a Barcelona, a la cort de Pere “El Cerimoniós”. Gaudia d’una extraordinària bellesa, era més jove que el marit i el matrimoni amb Artal, qui pertanyia a una família de rang més elevat que el de la seva, li permetia una posició més brillant.
D’entre tots els protagonistes d’El mercader de Venècia, el que ha fet vessar més tinta és Shylock, un personatge que es presta a diferents interpretacions i que, com Hamlet o Falstaff, té la capacitat de sortir de l’obra i agafar vida pròpia. Shylock és un jueu rancorós i venjatiu que haurà d’aprendre una bona lliçó, però que en el fons és un pobre home. Malgrat que hi ha qui ha considerat El mercader de Venècia com...
Aquest comèdia ens explica com en Falstaff arriba al poble de Windsor sense diners i per aquest motiu decideix cortejar dues senyores casades. Els escriu cartes d’amor idèntiques, però com que els criats de les respectives senyores es neguen a entregar-les-hi, en Falstaff els pega. Els criats, per venjança, els hi expliquen als marits de les dues dones les intencions d’en Falstaff; un marit no en fa cas però l’altre vol esbrinar quines són...
L’estiu del 1936, a la presó de Santiago de Compostel·la, un pintor dibuixa el Pòrtic de la Glòria amb un llapis de fuster. Els rostres dels profetes i dels ancians de l’Orquestra de l’Apocalipsi són els dels seus companys republicans de presó. Un guardià, el seu futur assassí, l’observa fascinat… La història d’aquest llapis, conductor de memòries, portador d’ànimes, continuarà fins als nostres dies.
El 1846 Thoreau es va negar a pagar impostos a l’Estat per la seva oposició a la guerra contra Mèxic i a les pràctiques esclavistes als Estats Units, pel que va ser empresonat. D’aquesta experiència neix «La desobediència civil»: un text capital en el pensament cívic d’Occident. Thoreau defensa una idea senzilla però extremadament poderosa: l’Estat no pot tenir més poder que aquell que els seus ciutadans estiguin disposats a cedir, i en darrer...
El dia del senyor és una selecció dels millors articles de Quim Monzó apareguts a El món, El correo catalán, Diario de Barcelona, El país i, sobretot, l’Avui durant els primers anys de la dècada dels vuitanta. Incisius, frescos i desimbolts, aquests articles són una prova més que l’agilitat, l’enginy i l’humor no estan renyits amb la seriositat. El dia del senyor és una crònica quotidiana, política, golfa i relaxada d’aquests primers anys vuitanta.
