En una guerra entre Àustria i Turquia, el vescomte Medardo de Terralba rep una canonada turca a la pitrera i torna a casa migpartit. Aquest truculent inici dóna lloc a una faula amb cadència de pantomima, en la qual, al voltant del vescomte, es mouen i s’inquieten un seguit de súbdits més migpartits que no pas ell. ¿És una fantasia pròpia de la seva invenció, aquesta que ens proposa Calvino, o és un pensament...
Un bon dia, el baró Cosimo di Rondò, tot rebel·lant-se contra un món familiar que no el comprenia, sortí al jardí i grimpà a un arbre. No en va baixar mai més. Allà dalt va viure la resta de la seva vida. En un primer moment, això havien estat ganes de no tocar de peus a terra, en el bon sentit de l’expressió. Però de dalt estant, veient el món des de sobre, el...
«El cavaller no féu cap gest; la seva mà dreta, enguantada amb una manyopla de ferro ben articulada, estrenyé més fort l’arçó, mentre l’altre braç, que aguantava l’escut, era com sacsejat per un tremoleig. —Us ho dic a vós, ei, paladí! —insistí Carlemany—. Com és que no ensenyeu la cara al vostre rei? La veu sortí clara del gorjal: —Perquè no existeixo, senyor.» Amb aquestes paraules ens presenta Calvino el seu estrany personatge: El...
