Contraclaror. Antologia poètica – Clementina Arderiu

Por Revisar

Contraclaror: Antologia poètica.

En la poesia de Clementina Arderiu trobem una força personal envejable, un esforç conscient i intel·ligent de construcció de la pròpia vida… I en segon lloc, una tensió semblant entre facetes contraposades del nostre caràcter, que s’ha vist conformat sota pressions educatives i socials no pas tan diferents com es podria pensar […]. De la mateixa manera que encara viu en nosaltres «la filla obedient del pare» i hem de teixir i reteixir aquell altre ésser que anem descobrint i creant en nosaltres, en Clementina Arderiu hi ha una «petita esbojarrada» que clama, que res no aconsegueix de fer emmudir al llarg de la seva obra poètica.

I hi ha una revoltada que, ara i adés, ha de tornar a tancar en aquella cambra fosca on ni l’amat ni tan sols ella mateixa no hi podria entrar sense perill. Clementina Arderiu em sedueix quan parla a Contraclaror. Si totes les antologies són tendencioses, aquesta ho és volgudament, explícitament… el conjunt de la selecció reflecteix essencialment la meva Clementina. És a dir, la part de la seva obra que sento com a més perdurable i que em dóna —ens dóna— terra on arrelar i saba vella per a les fulles noves.

Sobre el Autor.

Clementina Arderiu i Voltas (Barcelona, 6 de juliol de 1889 – 17 de febrer de 1976) va ser una poetessa catalana. Influïda per la poesia popular catalana, Josep Carner i Joan Maragall, va ser autora dels llibres Cançons i elegies (1916), Sempre i ara (1946, premi Joaquim Folguera), És a dir (1959, premis Óssa Menor i Lletra d’Or) i L’esperança encara (1969), entre d’altres.

En els seus poemes es pot trobar la influència de Josep Carner, així com del seu marit, Carles Riba. La seva és una poesia molt treballada, en què dominen temes com la fe, l’amor, l’alegria, la condició femenina o la mort, entre d’altres. Es considera que els seus poemes tendeixen a una idealització de la vida quotidiana. Va ser creadora de goigs, igual que Jacint Verdaguer o Joan Maragall, entre d’altres. L’obra dels seus inicis pot inscriure’s dins el moviment noucentista, que supera amb posterioritat amb la incorporació de nous elements.

Va formar part del cercle de dones intel·lectuals i artistes de la pintora russa Olga Sacharoff a Catalunya, entre les quals hi havia les pintores Soledad Martínez, Marie Laurencin, Dagoussia i Ángeles Santos, les escultores Lluïsa Granero i Maria Llimona, o l’escriptora Elisabeth Mulder.


Descargar PDF Descargar EPUB Leer en Línea

Sin Comentarios

Deja un Comentario