Desplaçar el centre – Ngugi wa Thiong’o

Por Revisar

Desplaçar el centre: La lluita per les llibertats culturals.

Durant els últims quatre-cents anys, les cultures del món han estat dominades per un conjunt d’estats occidentals, que han arribat a veure’s a si mateixos com a centre de l’univers, un centre des del qual han controlat, a més del poder econòmic i polític, el poder cultural. Un dels efectes més devastadors d’aquest domini ha estat l’anihilació i la repressió de les cultures africanes. Si la cultura que està al servei del poble és més feble, la lluita del campesinat i el proletariat pels drets humans fonamentals i per la redistribució de la riquesa és més difícil.

Desplaçar el centre wa Thiong’o es preocupa de “desplaçar” aquest centre en dos sentits per tal d’alliberar no només les cultures africanes, sinó les de tot el món: internacionalment cal desplaçar-lo des d’Occident cap a la resta d’esferes culturals, i nacionalment s’ha d’apartar de les minories de poder i portar-lo cap a l’autèntic centre creatiu, les classes treballadores, en condicions d’igualtat racial, religiosa i de gènere.

Autor.

Ng?g? Wa Thiong’o (Kamiriithu, Kenya, 1938) és un escriptor, acadèmic i activista kikuiu. Va néixer i es va criar en el context de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), primer, i més tard del conflicte per la independència de Kenya entre el govern imperialista britànic i la guerrilla Mau-Mau (1952-1960).

El 1962, l’any de la independència del país, Thiong’o va començar la seva carrera literària amb l’obra teatral The Black Hermit («L’ermità negre», 1962). Entre 1962 i 1977 va agafar volada entre la crítica estatal i internacional, pel to crític i marcadament de denúncia social que van anar prenent les seves obres, que se centraven en les problemàtiques culturals i socials de «la Kenya neocolonial»; per aquest motiu, va ser empresonat sense càrrec pel govern de Daniel arap Moi durant un any. Després de sortir de la presó gràcies a la mediació d’Amnistia Internacional, que el va declarar presoner de consciència, va patir persecució política entre 1978 i 1982, any en què finalment es va veure forçat a exiliar-se del país, primer a Gran Bretanya fins al 1989, i després als Estats Units fins al 2002. El 2004 ell i la seva esposa Njeeri wa Ng?g? van fer una visita breu a Kenya durant la qual un escamot de sicaris els van atacar dins de l’hotel on s’hostatjaven. Actualment viu a Califòrnia, ensenyant anglès i literatura comparada a la Universitat de Califòrnia a Irvine.

És mundialment reconegut pels seus èxits literaris i acadèmics: ha publicat més d’una trentena d’obres entre anglès i kikuiu, i ha obtingut deu títols de doctorat a universitats d’arreu del món. A més, és un activista i conferenciant actiu en defensa de les cultures i llengües africanes i dels drets humans.

El 2019 va rebre el Premi Internacional Catalunya, precisament «per la seva distingida i arriscada obra literària i per la seva defensa de les llengües africanes, basada en la noció de l’idioma com a cultura i memòria col·lectiva».


Sin Comentarios

Deja un Comentario