Helen Keller va néixer en un poblet d’Alabama l’any 1880. Quan tenia un any i mig, va quedar sorda i cega a conseqüència d’unes febres. Aquest absolut aïllament la va convertir en un animaló perdut en una infinita foscor silenciosa, i va viure així fins que, quan tenia 7 anys, els seus pares li van trobar una educadora que, després de guanyar-se la seva confiança, li va abocar un gerro d’aigua a les mans i a continuació li va lletrejar al palmell la paraula ‘aigua’. Així va despertar-la de les tenebres.
En aquest llibre extraordinari, Helen descriu amb una emocionant subtilesa com és la seva percepció del món a través del tacte, l’olfacte i el gust, i de quina manera, mitjançant el llenguatge i la imaginació, es construeix la realitat en el seu cap. Les seves explicacions transmeten un missatge vibrant que vol fer arribar a tothom: els anomenats discapacitats estan sobrecapacitats en sensibilitats que la majoria dels humans ni tan sols sabem que existeixen.
Autor.
Helen Adams Keller (Tuscumbia, Alabama, 1880 – Easton, Connecticut, 1968) fou una activista, escriptora i professora nord-americana sordcega.
Quan tenia un any i mig, a conseqüència d’unes febres, va quedar sorda i cega. A partir del moment que la seva mestra, Anne Sullivan, li va fer descobrir el llenguatge lletrejant-li paraules al palmell, Helen Keller, que llavors tenia 7 anys, va experimentar uns progressos extraordinaris. Deu setmanes després havia après l’alfabet i es podia comunicar amb la seva família. I amb molt entrenament va aconseguir aprendre a parlar a partir de les vibracions del coll i el moviment dels llavis de la mestra. La història de com la seva professora va aconseguir de trencar l’aïllament causat per la manca de possibilitats de comunicació s’ha fet famosa mundialment a partir de la pel·lícula El miracle d’Anna Sullivan (1962).
Keller es va graduar a l’escola secundària i va ingressar al Radcliffe College, on es va llicenciar, amb la qual cosa es va convertir en la primera persona sorda i cega que va obtenir un títol universitari. Al llarg de la seva vida va redactar molts articles per a la premsa i va escriure diversos llibres, entre els quals aquest, del 1908. A partir dels anys vint es va convertir en una activista destacada: va promoure el sufragi femení, els drets dels treballadors i, sobretot, els de les persones amb discapacitats. Va fer conferències arreu del món fins al 1957 per promoure’n una integració autèntica, basada en el respecte per la diversitat de capacitats.
