El nét del pirata – Manuel Cuyàs

Por Revisar
Descargar

El nét del pirata.

Amb un somriure als llavis i des de l’observatori de casa seva, Manuel Cuyàs evoca la història de la seva família i el descobriment d’un món que canvia i que té un punt àlgid en la nevada del 62. Ens remuntem al llegendari avi pirata, enriquit a l’oceà Atlàntic i confident de Garibaldi, i a la seva dona, que volia morir verge, per després conèixer l’àvia decidida que cantava òpera, el pare dibuixant, la mare que tenia un teler a casa, i tot un seguit de tipus fascinants i pintorescos en una ciutat mitjana del país situada entre mar i muntanya.

Arriben els immigrants del sud, els nou-rics estrenen cotxes espaterrants, l’Ajuntament substitueix els tramvies per uns autobusos que no caben als carrers i, en un món on res no funcionava, comencen a baixar d’Andorra el duralex i les cafeteres italianes, inici de l’epitafi de Franco. El nen es fa home involucrant-se en l’activitat cultural i política, enamorant-se, anant al cine a Perpinyà i iniciant-se en el periodisme, professió que el durà a col·laborar en la redacció de les memòries de Jordi Pujol i, ara mateix, a escriure amb una prosa amena i expressiva aquest deliciós llibre basat en els propis records.

Autor.

Manuel Cuyàs i Gibert (Mataró, 28 d’agost de 1952 – Badalona, 15 de juny de 2020) fou un escriptor i periodista català. Destaca la seva carrera a El Punt Avui, del qual fou director adjunt, i haver estat el curador de les memòries del president Jordi Pujol.

Fill del dibuixant Manuel Cuyàs i Duran i de Teresa Gibert i Barberà. La seva àvia era cantant d’òpera, i el seu germà era l’artista Jordi Cuyàs i Gibert. Es va llicenciar en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, on va coincidir amb Cirici Pellicer, Porter Moix, Oriol Martorell o Daniel Giralt-Miracle, entre altres.

Va ser cofundador del setmanari El Maresme (1977-82) i de la revista Mataró Escrit (1986-94). Va començar a col·laborar al Punt Diari el 1987 com a articulista d’opinió. Quan El Punt del Maresme va aparèixer, el 2 de febrer del 1995, va esdevenir-ne el director editorial. També va ser gestor cultural a l’Ajuntament de Mataró i de l’Olimpíada Cultural. El 2001 va ser designat nou director de l’edició Catalunya d’El Punt. Participà també en tertúlies a RAC1, Catalunya Ràdio, TV3, 8TV i TVE.

El 24 d’abril de 2020 publicà en un article al diari El Punt Avui que estava previst que li fessin un trasplantament de medul·la, però que es va haver d’ajornar per la pandèmia del coronavirus, i el 15 de maig següent anunciaria en un nou article que faria una pausa llarga perquè havia arribat el moment del trasplantament. Va morir el 15 de juny d’aquell mateix any als seixanta-vuit anys a conseqüència de la leucèmia que patia.


Sin Comentarios

Deja un Comentario