El so de la meva veu – Ron Butlin

Por Revisar
Descargar

Morris és un jove executiu en una fàbrica de galetes, està casat i té dos preciosos fills als que anomena ‘les acusacions’. Morris és també un alcohòlic, el seu estat anímic oscil·la entre l’eufòria èbria i l’ansietat sota el fang de la sobrietat. L’alcohol s’ha convertit en el seu eix, en la seva forma de fugir d’un pare distant, un treball decebedor i d’una vida insatisfactòria.

Ron Butlin ens sacseja en aquesta la seva primera novel·la, amb una de les descripcions més potents mai realitzades sobre l’alcoholisme, fent-nos veure a través dels ulls del protagonista i fent-nos partícips de la seva pròpia consciència. Un magnífic retrat sobre la crisi d’identitat a la Gran Bretanya de Margaret Thatcher.

Per aquesta obra ha obtingut el Premi Millepages i el Premi Lucioles de les llibreries a la millor novel·la estrangera.

Sobre el Autor:

Ron Butlin (Edimburg, 1949) és un poeta i novel·lista escocès que va ser Poeta llorejat de 2008 a 2014. Quan tenia onze anys, va abandonar el petit poble escocès de Hightae.

Als setze anys va arribar a Londres fent autoestop i es va convertir en model masculí a l’Escola Superior d’Art d’Edimburg, la qual cosa li va permetre seure i no fer res durant hores i hores. Els seus primers poemes publicats daten d’aquest període. Més tard es va convertir en estudiant a la Universitat d’Edimburg, on va ser lector de filosofia un parell d’anys.

Butlin s’ha convertit en un dels escriptors més aclamats d’Escòcia. Entre les seves obres destaca El so de la meva veu (1987; guanyadora dels premis Millepages i Lucioles). Ha escrit obres en prosa com Night Visits (1997), Belonging (2006) o Ghost Moon (2014), sis llibres de poesia, col·leccions de contes i obres de teatre.

La seva obra ha estat recollida àmpliament en antologies a Gran Bretanya i a l’estranger, i ha estat traduïda a més d’una dotzena de llengües. Ha escrit també set llibrets operístics, principalment per a l’òpera escocesa, i freqüentment en col·laboració amb el compositor Lyell Cresswell.

Viu a Edimburg amb la seva dona, l’escriptora Regi Claire, i el seu gos.


Sin Comentarios

Deja un Comentario