Els ulls del germà etern – Stefan Zweig

Por Revisar

Els ulls del germà etern.

 Els ulls del germà etern, llibre curiosíssim dins l’obra de Stefan Zweig, està escrit com una llegenda oriental situada molt abans dels temps de Buda. Narra la història de Virata, home just i virtuós, el jutge més cèlebre del regne, que després de viure voluntàriament en pròpia carn la condemna a les tenebres destinada als assassins més sanguinolents, redescobreix el valor absolut de la vida i reconeix en els ulls del germà etern la impossibilitat intrínseca de tot acte judicatiu. Virata esdevé, després de la seva renúncia, un home anònim a qui espera, un cop mort, un oblit encara molt més perenne, el de la història que continua adelerada prescindint de l’home més just de tots els temps.

Sobre el Autor.

Stefan Zweig (Viena, Imperi Austrohongarès, 28 de novembre de 1881 – Petròpolis, Brasil, 22 de febrer de 1942) va ser un escriptor austríac. Amic de Verhaeren i de R. Rolland, emigrà a Anglaterra el 1930 i després als EUA i al Brasil, on se suïcidà, juntament amb la seva segona muller. La seva obra dramàtica i lírica porta l’empremta de l’expressionisme i del simbolisme de l’escola de Viena.

Es revelà com un mestre incontestable de l’art novel·lístic i biogràfic, i es destacà sobretot en l’anàlisi dels estats d’ànim de l’home modern, les seves angoixes i motivacions, com potser mai ningú no ho havia fet abans. En aquest sentit, fou decisiva la influència que les teories de Freud exerciren sobre seu. De la seva obra, abundosa, cal destacar Drei Meister: Balzac, Dickens, Dostojevski (Tres mestres: Balzac, Dickens, Dostoievski, 1920), Der Kampf mit dem Dämon: Hölderlin, Kleist, Nietzsche (La lluita contra el dimoni: Hölderlin, Kleist, Nietzsche, 1925), Sternstunden der Menschheit (Hores estel·lars de la humanitat, 1928) i Maria Stuart(1935).

Conreà també la poesia, la narració, per exemple Amok (1921), la traducció al català de la qual, obra d’E. Martínez i Ferrando, fou publicada el 1929 junt a Vierundzwanzig Stunden aus dem Leben einer Frau (Vint-i-quatre hores de la vida d’una dona, 1927), i el teatre: Jeremias (1918), poema dramàtic de caràcter antibel·licista, entre altres peces. Traduí Verlaine, Baudelaire i Verhaeren, i deixà també la seva autografia: Die Welt von Gestern (El món d’ahir, 1944).


Descargar PDF Descargar EPUB Leer en Línea

Sin Comentarios

Deja un Comentario