Una filla que regularment fa les maletes i se’n va cap a un país nou on potser arribarà a sentir-se com a casa. Però no: un instint l’empeny a refusar la vida sedentària.
Al llibre Fugir era el més bell que teníem, Marta Marín-Dòmine aborda el passat del seu pare, Joaquim Marín (1924-2016), que es va exiliar dues vegades: la primera, durant la dictadura de Primo de Rivera, perquè el seu pare era militant sindicalista anarquista, i la segona, després de la Guerra Civil, com a excombatent republicà. Aquest llibre mostra de quina manera els records dels altres, fins i tot aquells que no hem viscut mai en pròpia pell, passen a ser els nostres.
Sobre el Autor.
Marta Marín-Dòmine (Barcelona, 1959) és una escriptora, traductora i realitzadora documental catalanocanadenca. Actualment és professora a la Wilfrid Laurier University de Waterloo (Canadà), on dirigeix el Center for Memory and Testimony Studies.
També ha col·laborat amb grups de recerca sobre memòria i literatura testimonial a la Universitat de Barcelona i a la Université Paris-Sorbonne. La seva investigació i creació literària giren entorn els exilis i la memòria, les herències i l’oblit. Sempre estirant el fil de la memòria, ha realitzat les pel·lícules documentals The Vengeance of the Apple.
Argentinians in Toronto (2010) i Mémoire Juive du Quartier Marolles-Midi, 1930-1942 (2012). L’any 2017 va realitzar la instal·lació audiovisual Je vous offre les oiseaux / Us ofereixo els ocells al Museu d’Història de Barcelona, en homenatge a les víctimes de l’Holocaust, una instal·lació ara itinerant.
El 2019 va publicar la novel·la Fugir era el més bell que teníem (2019), guanyadora dels premis Ciutat de Barcelona, Crítica Serra d’Or i Joaquim Amat-Piniella. Recentment ha col·laborat com a autora al Decameró del Teatre Nacional de Catalunya, que ha obert la temporada 2020-21.
