Gran Cafè.
El Gran cafè de Ceret és el símbol de l’atractiu que aquesta vila va exercir en una munió d’artistes i intel·lectuals a principi de segle XX, nucli on es troben —en diferents èpoques— els personatges d’aquesta novel·la. Així, hi trobem l’Albert, un metge jueu; la Martina, una noia abocada a exercir d’infermera; la Montse, una jove que ha de fer front a una aterridora malaltia…
Un diari personal sempre és revelador. A través de la lectura de les seves pàgines, íntimes i doloroses, la Montse estableix el fil d’unió amb un amor apassionat, interromput durant cinquanta anys i el reemprèn, amb una força única.
Sobre la Autora:
Núria Esponellà I Puiggermanal (Celrà, Gironès, 1959) és una escriptora, filòloga i professora catalana. És autora de poemaris i novel·les. El 2009 va guanyar el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb l’obra Rere els murs.
És autora de novel·les com Gran Cafè (1998), Un moment a la vida (1999), El mateix vell amor (2000, premi Ciutat de Badalona), Temps de silenci (2002, novel·la basada en la sèrie televisiva), Sunitha (2003), una novel·la testimonial sobre l’experiència de l’apadrinament a l’Índia, La Travessia (2005) o Una dona d’aigua (2013, finalista del premi Prudenci Bertrana).
Ha publicat també el llibre de narracions Petits grans plaers (2006), fruit de la col·laboració radiofònica amb El Suplement de Catalunya Ràdio, i és articulista de La Vanguardia i El Punt Avui. Ha guanyat diversos premis literaris entre els quals cal destacar el Premi Ciutat d’Olot (1986), el Premi Mercè Bayona atorgat al poemari Un vent, una mar (1994) o el Premi Goleta i Bergantí per La mirada de la gavina, prologat per Miquel Martí i Pol (2001). També li ha estat atorgat el Premi Bonmatí de periodisme i el IV Premi Columna per la novel·la La travessia (2005).
