Guillem – Núria Cadenes

Por Revisar
Descargar

Guillem.

Guillem Agulló i Salvador va ser assassinat a Montanejos (Alt Millars) la matinada de l’11 d’abril del 1993. Era nedador. Antifeixista. Antiracista. Independentista. Tenia divuit anys. El cas va sotragar i marcar una generació sencera de joves. Guillem Agulló ha esdevingut un símbol de llibertat. L’assassinat de Guillem Agulló és un esgarrifós exemple de la impunitat amb què actua el feixisme, sota la protecció de les forces policíaques i del sistema judicial, i amb la vergonyosa complicitat d’una premsa capaç de manipular la realitat fins a l’extrem de presentar la víctima com a botxí.

Aquesta novel·la documental ens submergeix en una València amb urpes, «on les hòsties volen com si fossin part del decorat», i denuncia l’intent de soterrar viva una família. Assetjant-los. Calumniant-los. Posant-los a la diana del seu odi amb pintades als carrers i pancartes de «Guillem, jódete» als estadis de futbol. No ho van aconseguir. Núria Cadenes, amb un estil depurat i contingut, s’ha immers en el sumari del cas, en els diaris de l’època, en els records de la família i amics del Guillem i fins i tot en el seu propi passat per mesurar la distància que hi ha entre la paraula injustícia i la paraula dignitat. Ni oblit ni perdó.

Sobre la Autora.

Núria Cadenes i Alabèrnia, originalment Núria Cadenas i Alabèrnia (Barcelona, 18 de febrer de 1970), és una periodista, escriptora i activista independentista catalana. És filla de Teresa Alabèrnia i Domènech i de Josep Maria Cadenas. La família materna és oriünda de Meranges i Ger (Cerdanya) i Palamós (Empordà).

Durant la seua joventut estudià a l’Escola Heura, de caràcter laic i catalanista. Posteriorment, participà en el moviment estudiantil català de finals dels 80, essent fundadora de l’organització juvenil independentista Maulets.

El matí del 9 de setembre de 1988, quan tenia 18 anys, fou detinguda a Barcelona als voltants d’una residència d’oficials de l’Exèrcit en companyia d’altres tres persones per la seva presumpta participació en un atemptat frustrat de Terra Lliure.

L’octubre de 1990 fou jutjada per l’Audiència Nacional juntament amb Jordi Petit i Ferrer, Jaume Palou i Guijarro i Guillem Godó i Blasco per la seua suposada participació en l’atemptat, frustrat per la policia, de Terra Lliure contra la residència d’oficials de l’Exèrcit a Barcelona el 9 de setembre de 1988. Tots negaren davant el tribunal pertànyer a l’organització armada i haver participat en la citada acció. Se l’acusà de pertinença a banda armada, en concret de formar part de l’organització armada catalana, d’ideologia independentista, Terra Lliure, d’un delicte d’estralls en grau de temptativa agreujada per la relació amb banda armada, així com de tinença il·lícita d’armes amb l’agreujant d’haver esborrat el seu número de sèrie.

Després de la seua apel·lació, el Tribunal Suprem (Sala Penal) en la seva sentència de 30 de gener de 1992 decidí absoldre-la de l’acusació de pertinença a banda armada per falta de proves, però mantingué la resta d’acusacions.


Sin Comentarios

Deja un Comentario