La crida dels morts.
Després de l’arribada a la Torre d’en Saevin, un noi amb uns poders excepcionals, la Dana sent que alguna cosa estranya està a punt de passar i decideix viatjar a la Ciutat Oblidada per visitar el Temple Sense Nom i consultar l’Oracle. L’aterridora profecia que li anuncia, en què hi ha implicades onze persones, la inquieta encara més. Hi pot haver algú capaç de manipular els designis del destí?
Autor.
Laura Gallego García (Quart de Poblet, 11 d’octubre de 1977) és una escriptora valenciana de literatura juvenil i infantil especialitzada en temàtica fantàstica.
Als onze anys començà a escriure amb una amiga seva la que seria la seva primera novel·la sense publicar, Zodiaccía, un mundo diferente, la qual està disponible al seu lloc web. Als 21 anys, quan estava estudiant Filologia Hispànica, va escriure la seva primera novel·la publicada, Finis Mundi (1999), amb la qual obtingué el premi El Barco de Vapor de 1998. El seu segon premi El Barco de Vapor el va aconseguir el 2001, amb la seva novel·la La leyenda del Rey Errante (2002).
L’obra amb la qual obtingué major popularitat fou la tetralogia «Crónicas de la Torre», que consta de les novel·les El valle de los lobos (2000), La maldición del Maestro (2002), La llamada de los muertos (2003) i Fenris, el elfo (2004). Arran d’aquesta saga va sorgir un gran interès per la seva obra, especialment a Internet.
Tot i que la seva fama es deu principalment a les novel·les juvenils, ha publicat també obres infantils, com Retorno a la Isla Blanca (2001) o El Cartero de los Sueños (2001), entre d’altres. El 2004 començà la seva segona trilogia, titulada «Memorias de Idhun», formada per les novel·les La Resistencia (2004), Tríada (2005) i Panteón (2006). Amb la novel·la Donde los árboles cantan(2011) va guanyar el Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles de l’any 2012.
Les seves novel·les han estat traduïdes, des del castellà, a altres idiomes, com el català, anglès, francès, italià, portuguès, coreà, xinès, finès, japonès, alemany, hongarès, polonès, suec, danès, noruec i romanès.
