La continuació de M’explico: De la investidura a l’exili (2016-2017).
Sento que he de protegir urgentment el que hem fet. En defensa pròpia i de tots els que creiem en el procés. Em sembla que el relat està ple de clarobscurs. No és un tractat de política, ni d’història, ni un monument a segons quines creences.
És un llibre vital, com ho ha estat aquest període per a moltes persones. Molta, moltíssima gent, hem viscut, i vivim, un projecte vital. I com que és una obra vital, té punts molt alts, d’èxit, i també punts baixos. Un relat fet a paraula viva, a vegades descarnada i punyent, a vegades prudent. Com la vida.
Sobre el Autor:
Carles Puigdemont I Casamajó (Amer, la Selva, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, 130è president de la Generalitat de Catalunya.
Es va iniciar al periodisme en diversos mitjans comarcals, com El Punt. Més tard va esdevenir director de l’Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today. Militant de Convergència i Unió (CiU) des del 1983, començà la seva carrera política el 2006, quan fou elegit diputat al Parlament per CiU.
El 2011 fou elegit alcalde de Girona, ciutat on feia anys que vivia, després de guanyar les eleccions municipals celebrades el mateix any. Quatre anys més tard es va convertir en president de l’Associació de Municipis per la Independència.
El 10 de gener de 2016 va ser investit president de la Generalitat de Catalunya (el cent trentè) pel Parlament de Catalunya gràcies a l’acord dut a terme el dia abans entre Junts pel Sí i la CUP i en el qual es va anunciar que substituiria Artur Mas com a president de la Generalitat a canvi de garantir l’estabilitat parlamentària al Govern. El 14 de gener del mateix any va presentar el seu nou Govern de la Generalitat. Es va associar al Partit Demòcrata el 10 de juliol del 2016.
El seu govern va promoure un referèndum sobre la independència l’1 d’octubre de 2017. El 28 d’octubre del mateix any el govern espanyol, a l’empara de l’article 155 de la Constitució Espanyola, va destituir-lo del seu càrrec, conjuntament amb els consellers del seu govern, una decisió que no acceptaren ni ell ni els membres del Govern. El mateix dia, el Parlament havia declarat formalment la independència.
