La matèria de l’esperit.
Coincidint amb l’extraordinària projecció internacional de la seva obra narrativa, Jaume Cabré torna a l’assaig amb La matèria de l’esperit, un conjunt de reflexions sobre la lectura literària.
Autor.
Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 30 d’abril de 1947) és un escriptor i guionista català.
Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, catedràtic d’ensenyament mitjà en excedència i professor a la Universitat de Lleida, és membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
Les seves novel·les més conegudes són Galceran, l’heroi de la guerra negra (1978, premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil), La teranyina (1984, premi Sant Jordi), Fra Junoy o l’agonia dels sons (1984, premis Prudenci Bertrana, de la Crítica i Crítica Serra d’Or), Senyoria (1991, premis Prudenci Bertrana, de la Crítica, Crítica Serra d’Or i Crexells), L’ombra de l’eunuc (1996, premis Crítica Serra d’Or, Lletra d’Or i Ciutat de Barcelona), Les veus del Pamano (2004, premi de la Crítica) i Jo confesso (2011, premis Crítica Serra d’Or i Crexells).
També ha escrit contes i relats, recollits, entre d’altres llibres, a Faules de mal desar (1974), Toquen a morts (1977), Tarda lliure (1981), Llibre de preludis (1985), Viatge d’hivern (2000, premi Crítica Serra d’Or), Baix continu (2007) i Quan arriba la penombra (2017).
Durant molts anys ha compaginat l’escriptura literària amb l’ensenyament. També ha treballat en guions televisius i cinematogràfics. Amb Joaquim Maria Puyal va ser el creador i guionista de la primera sèrie televisiva: La granja (1989-1992), a la qual van seguir altres títols com Estació d’enllaç (1994-1998), Crims (2000) i els telefilms La dama blanca(1987), Nines russes (2003) i Sara (2003). En el terreny cinematogràfic ha estat coautor (juntament amb Jaume Fuster, Vicenç Villatoro i Antoni Verdaguer) del guió de la pel·lícula d’Antoni Verdaguer La teranyina (1990), basada en la seva novel·la homònima. Amb el mateix equip va fer el guió d’Havanera 1820 (1993).
