La por del porter davant del penal – Peter Handke

Por Revisar

La por del porter davant del penal.

Acomiadat de manera imprevista de la feina, l’exporter de futbol Josef Bloch vagareja pels carrers de Viena, va al mercat, al cinema, a l’estadi, i busca una habitació per dormir. Tot l’insatisfà i li resulta aliè. Continua la seva peregrinació fins que troba una dona disposada a estar amb ell. Sense cap motiu, l’assassina. L’angoixa que l’atenalla després de l’homicidi és la mateixa que sentia quan jugava de porter i es disposava a parar un xut. Fuig aleshores cap a la frontera, amb els sentits ben alerta, intentant preveure els moviments de l’adversari…

Autor.

Peter Handke (Griffen, 6 de desembre de 1942) és un escriptor austríac, guanyador del Premi Nobel de literatura de l’any 2019. Autor de novel·la, relats, poesia, assaig i teatre, també és guionista i director de cinema. A més, Handke tradueix de l’eslovè i del francès a l’alemany.

El seu pare era austríac i la seva mare pertanyia a la minoria eslovena de la regió. La mort prematura de la mare per suïcidi marcà profundament la seva joventut (a ella dedicà la novel·la semibiogràfica Wunschloses Unglück, publicada el 1972). Va estudiar Dret a la Universitat de Graz, però sense arribar a graduar-se, perquè es va dedicar aviat a la literatura de manera exclusiva, primer a través de peces teatrals, després amb relats, assaigs, poesies i diaris, als quals cal afegir algun guió cinematogràfic.

Va destacar per l’esperit polèmic vers la generació d’autors teatrals com Alfred Andersch, Heinrich Böll, Ilse Aichinger o Ingeborg Bachmann. Va tenir especial ressò Publikumsbeschimpfung (Insults al públic, 1966), que el definí com a autor experimental i «outsider», però aviat va derivar cap a una escriptura densa i minimalista, altament descriptiva i rica en visions quasi cinematogràfiques que van fer que el comparessin amb Alain Robbe-Grillet i altres francesos de l’«école du regard».

En el camp de la narrativa ha destacat per novel·les com Die Hornissen (1966), Die Angst des Tormanns beim Elfmeter (La por del porter davant del penal, 1970; portada al cinema pel director Wim Wenders), Die Stunde der wahren Empfindung (1975), Die linkshändige Frau (La dona esquerrana, 1976; Handke mateix en va fer una pel·lícula el 1978), Der Chinese des Schmerzes (1983), Die Wiederholung (1986), Nachmittag eines Schriftstellers (Tarda d’un escriptor, 1987), Die Abwesenheit: Ein Märchen(L’absència, 1987), Die morawische Nacht (2008) o Der Grosse Fall: Erzählung (La gran caiguda, 2011).

El 10 d’octubre de 2019 rebé el Premi Nobel de Literatura, per «l’obra influent que, amb enginy lingüístic, ha explorat les perifèries i les especificitats de l’experiència humana». Aquest reconeixement estigué envoltat d’una gran polèmica: set països (Bòsnia-Hercegovina, Croàcia, Macedònia del Nord, Turquia, Afganistan, Kosovo i Albània) van ordenar oficialment boicotejar la cerimònia de lliurament del Nobel a Handke. El ministre d’Afers Exteriors de Kosovo, Behgjet Pacolli, va donar instruccions a l’ambaixador a Suècia de «boicotejar la cerimònia», al·legant que «un escriptor que va donar suport a Milosevic i el seu genocidi a Bòsnia i Kosovo no mereix el Premi Nobel». Importants escriptors i filòsofs també van criticar la concessió del premi a Handke, com Joyce Carol Oates, Salman Rushdie o Slavoj Žižek. D’altres, en canvi, el van defensar: Elfriede Jelinek, Patrick Modiano, etc.


Sin Comentarios

Deja un Comentario