La roda dels equívocs.
En aquest nou cas el comissari Montalbano s’enfronta als jocs d’intercanvi, i no per casualitat, de persones i coses.
Una noia ha estat agredida en un carrer solitari. L’han drogada amb cloroform, l’han retinguda i després l’han deixada anar sense que hagi patit cap lesió. Dies més tard, la neboda de l’Enzo, el propietari de la trattoria de Vigata preferida del comissari, pateix la mateixa agressió. Un tercer segrest, aquest cop cruel però no fatal, té lloc poc després.
El comissari investiga i a poc a poc, gràcies als patrons i les pautes, descobreix el sentit de tot plegat.
Sobre el Autor.
Andrea Camilleri (Porto Empedocle, Sicília, 1925 – Roma, 2019) fou un guionista, director teatral i televisiu, i novel·lista italià.
Va publicar assajos, cròniques i diverses narracions ambientades en la Sicília de la segona meitat del segle XIX. Però, a partir del 1994, amb la creació del comissari Salvo Montalbano (nom triat com a homenatge a l’escriptor barceloní Manuel Vázquez Montalbán) i la seva sèrie de novel·les policíaques, aquest autor es va convertir en un dels escriptors de més èxit al seu país. El personatge va passar a ser gairebé un heroi nacional a Itàlia i ha protagonitzat una sèrie de televisió supervisada pel seu creador.
Durant quaranta anys va ser guionista i director de teatre i televisió. Camilleri es va iniciar amb una sèrie de muntatges d’obres de Luigi Pirandello, Eugène Ionesco, T. S. Eliot i Samuel Beckett per al teatre, i com a productor i coguionista de la sèrie del comissari Maigret de Simenon per a la televisió italiana, o les aventures del tinent Sheridan, que es van fer molt populars.
El 1978 va publicar la seva primera novel·la, El curs de les coses, la primera d’una sèrie de novel·les històriques ambientades a la Sicília del segle XIX. El 1980, a Un fil de fum, ja apareix la ciutat imaginària de Vigata, que protagonitzarà més endavant la saga policíaca de Montalbano.
Les obres de Camilleri són conegudes arreu del món i han estat traduïdes a més de vint llengües. Gaudeixen d’un bon predicament entre els lectors dels Països Catalans i han estat àmpliament publicades per Edicions 62 en traducció majoritàriament d’Anna Casassas i de Pau Vidal, el qual amb la seva novel·la Aigua bruta (Premi de Literatura Científica 2006) fa un homenatge a l’autor sicilià en la persona del protagonista, Miquel Camiller.
