La vella capitana – Josep Maria Espinàs

Por Revisar
Descargar

«El respecte em sembla compatible amb alguns apunts satírics. He evitat tant com he pogut el to transcendent i solemne i m’he acostat a la mort com a fet natural, quotidià, repetit.

Però ple de matisos. La meva mirada aspira a ser una personal reflexió sobre un fet íntim i alhora social, a vegades amb un punt d’humor, perquè la mort és, també, un fet vital». La vella capitana, un llibre d’emocions i lucidesa.

Sobre el Autor:

Josep Maria Espinàs I Massip (Barcelona, 7 de març de 1927) és un escriptor i periodista català conegut del gran públic per les novel·les, per les cròniques de viatges i pels articles periodístics.

Va estudiar als Escolapis fins al 1945, any en què va entrar a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1949. El mateix any guanyà el premi Guimerà amb el seu primer article. Va exercir d’advocat fins al 1955, any en què entrà a l’Editorial Destino.

El 23 d’abril de 1976 començà la publicació diària al nou diari Avui amb el títol «A la vora de…», que va mantenir de manera ininterrompuda fins al gener de 1999.

Gràcies a aquesta columna va rebre diversos premis, com el premi Ciutat de Barcelona de periodisme l’any 1983, el premi AVUI d’articles periodístics el 1992 i el Premi Nacional de Periodisme l’any 1995, atorgat per la Generalitat de Catalunya.

Llavors passà a col·laborar a El Periódico amb la columna d’opinió «Petit observatori», en el qual encara escriu. Els articles d’Espinàs es caracteritzen per l’amenitat i la diversitat de temes tractats des de diversos tons, mostrant la faceta d’un home molt humà i terriblement cívic.

El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya. Va ser el cofundador d’Els Setze Jutges i de l’editorial La Campana.

És autor d’una extensa obra narrativa, amb la qual ha aconseguit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (el 2002), la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (el 2015), el Premi Joanot Martorell (el 1953, amb l’obra Com ganivets o flames), el Premi Sant Jordi (el 1961, amb l’obra L’últim replà) i el Premi Víctor Català (el 1958, amb l’obra Variétés).


Sin Comentarios

Deja un Comentario