35 dies en família d’un neuròtic entusiasta.
A l’estiu tota cuca viu; menys una. N’hi ha una que no viu, a l’estiu, i passa les hores mossegant-se els punys i pregant perquè arribi l’apocalipsi termonuclear: el protagonista d’aquest llibre, Kiko Amat (que també n’és l’autor).
Un neuròtic melancòlic, maníac, histèric i ictèric a qui sorprenem en trenta-cinc dies d’agost en família amb els patidors de la seva demència: la seva dona, Taronja, i el seu fill de deu mesos. L’home intranquil gira entorn dels odis ferotges i els amors gegants d’un adult, pare per sorpresa, atrapat en el procés d’admissió de la seva degeneració física i el fracàs de la raça humana.
En part crònica, en part ficció, ens presenta un protagonista indignat justificadament —com un Bill Hicks en banyador— que no pot deixar de renegar dels Pares Perfectes, els turistes, la televisió, els guapos, l’estupidesa, la ignorància, la dreta, la música infecta i una llarga llista de coses que fereixen la seva racional irracionalitat. A ell s’enfronta la Taronja, donant-li el contrapunt de realitat, sarcasme i humiliació hilarant que tot psicòtic enfurismat necessita a la seva vida per no passar gran part del temps a comissaria.
Sobre el Autor.
Francisco de Asís Amat Romeu, més conegut com a KIKO AMAT (Sant Boi de Llobregat, 1971), és un escriptor i periodista cultural català en llengua espanyola. L’any 1985, als tretze anys, va guanyar un concurs nacional de redacció que organitzava la Coca-Cola. Anava a vuitè d’EGB.
Va ser premiat amb una televisió en blanc i negre. És autor de les novel·les El día que me vaya no se lo diré a nadie (2003), Cosas que hacen BUM (2007), Rompepistas (2009), Eres el mejor, Cienfuegos (2012), Antes del huracán (2018), les quatre per a l’editorial Anagrama, i la recopilació d’assajos-crònica Mil violines (2011) i Chap chap (2015).
Escriu de forma regular per al suplement Cultura/S de La Vanguardia, Babelia d’El País, Jot Down, Playground, Gent Normal i Rockdelux, entre d’altres.
