«On seríem tots nosaltres si calgués anar a buscar l’origen de les nostres fortunes?». Aquesta pregunta, tant d’actualitat, resumeix el dilema moral que planteja aquesta obra, que conté els ingredients d’una novel·la negra i alhora d’un conte filosòfic.
A les acaballes d’un sopar a casa d’un banquer parisenc en honor d’un home de negocis alemany, el convidat explica una història de por: l’any 1799, dos joves estudiants de medicina mobilitzats durant les guerres napoleòniques van a trobar el seu regiment en una petita ciutat alemanya.
Allà s’allotgen a L’hostal vermell, on coincideixen amb un negociant alemany, amb qui comparteixen sopar i habitació. Aquest els explica que a la seva bossa hi porta cent mil francs en or i diamants.
Un dels dos joves somia que mata el negociant i s’apodera dels seus diners. L’endemà, en despertar-se, descobreix horroritzat que el negociant alemany és mort i el seu company ha fugit.
Sobre el Autor:
Honoré De Balzac (Tours, 20 de maig de 1799 – París, 18 d’agost de 1850) va ser el novel·lista francès més important de la primera meitat del segle XIX i el principal representant de l’anomenada «novel·la realista».
Treballador infatigable, va elaborar una obra monumental, la «Comèdia Humana», cicle coherent de diverses desenes de novel·les l’objectiu de les quals és descriure d’una manera quasi exhaustiva la societat francesa de la seva època o, segons la seva famosa frase «fer-li la competència al registre civil».
Algunes de les seves obres més importants són: La pell de xagrí (1831), Eugénie Grandet (1833), La recerca de l’absolut (1834), Papà Goriot (1834), Les il·lusions perdudes (1837) i La cosina Bette (1846).
