Lucrècia o Roma libre.
La tragèdia Lucrècia o Roma libre (1769), considerada per la seva dignitat temàtica, formal i lingüística la composició més reeixida de Joan Ramis i Ramis —que la redactà amb només vint-i-tres anys— és, sens dubte, l’obra teatral més important de la literatura catalana setcentista. L’il·lustrat maonès hi abordava els temes universals de la defensa de la llibertat, l’atac a la tirania o el conflicte entre la raó i la passió, per mitjà de la recreació d’una de les llegendes fundacionals de la república romana, el mite de Lucrècia —paradigma de la fidelitat conjugal i de l’esplendor ordinis—. L’obra se situava, per tant, al bell mig d’un debat ideològic cabdal sobre la concatenació de l’autoritat reial amb la transcendència, reflexió que, posteriorment, es va traduir en unes demandes polítiques reals i que va marcar, a la pràctica, el pas de l’Edat Moderna a la Contemporània.
La present edició sorgeix arran de la troballa, el 1999, del manuscrit original de l’obra: un fet que evidencià la conveniència de posar-lo a l’abast del públic, d’acord amb uns criteris filològics, alhora solvents i divulgadors.
Sobre el Autor:
Joan Ramis I Ramis (Maó, Illes Balears, 1746 – 1819), escriptor, historiador i jurista, és un dels personatges fonamentals de la cultura menorquina i un autor cabdal per a la literatura catalana de la Il·lustració (segle XVIII). Cal destacar, per damunt de tot, la seva producció dramàtica formada per Lucrècia o Roma libre (1769), escrita amb només vint-i-tres anys i considerada l’obra més important del Neoclassicisme literari català, el drama breu Arminda (1771) i la tragicomèdia Rosaura o el més constant amor (1783). També és autor de nombrosos estudis històrics en castellà, alguns d’ells de gran importància, com ara Antigüedades célticas de la Isla de Menorca (1818) i Historia civil y política de Menorca (1819), entre molts d’altres, i de diversos poemes, en català, castellà i llatí, la majoria inèdits.
