Màquines com jo.
Londres, anys vuitanta del segle passat. Un Londres distòpic i alternatiu, en què la història ha seguit uns camins diferents. Per exemple, el Regne Unit ha perdut la guerra de les Malvines i el científic Alan Turing no s’ha suïcidat de resultes del judici per homosexualitat al qual va ser sotmès als anys cinquanta, sinó que continua viu. No només viu, de fet, sinó plenament actiu i dedicat al desenvolupament de la intel·ligència artificial, camp en què ha aconseguit crear els primers éssers humans sintètics, uns prototips que bateja amb els noms d’Adam i Eva.
El Charlie compra un dels Adams de la primera fornada, pensats per fer companyia i per ajudar a casa, i amb l’ajuda de la seva amant, la jove Miranda, el programa a voluntat. Però la Miranda té un secret, i aquest ésser sintètic pràcticament perfecte, sense les fissures però també sense els matisos morals dels veritables humans, l’acaba descobrint.
I així, la peculiar relació entre en Charlie, la Miranda i l’Adam derivarà en una tensió creixent que obligarà els personatges a prendre decisions difícils i arrossegarà el lector a plantejar-se dilemes tan incòmodes com necessaris.
Sobre el Autor:
Ian Russell Mcewan Cbe (Aldershot, Anglaterra, 21 de juny de 1948) és un novel·lista i guionista anglès. El 2008, el diari The Times el va incloure en la llista dels cinquanta escriptors britànics més importants des de 1945.
McEwan va començar escrivint novel·la gòtica curta. The Cement Garden (1978) i The Comfort of Strangers (1981) foren les seves primeres novel·les i li valgueren el malnom d’«Ian Macabre». Després de tres novel·les més, el 1997 publicà Enduring Love, que va ser portada al cinema amb el mateix títol. Va guanyar el Premi Booker amb la novel·la Amsterdam (1998). El 2001, va publicar Atonement, que també es va fer pel·lícula amb el mateix títol i va guanyar un Oscar. Després van seguir Saturday (2005), On Chesil Beach (2007), Solar (2010), Sweet Tooth(2012) i The Children Act (2014).
El 2011 va guanyar el Premi Jerusalem per la seva defensa dels valors de la llibertat individual a la societat.
