Ha estat el segle XX un «segle d’or» per a la cultura catalana? Joan Triadú ho defensa en aquestes memòries. Tot i l’intent franquista de genocidi cultural i altres adversitats que ha patit el país, en aquest període els catalans han pres consciència de la dimensió nacional de la seva cultura. Des de fronts diversos, com la militància política, la pedagogia activa o la crítica literària, ell mateix hi ha participat de manera decisiva.
En aquestes memòries Triadú evoca, amb una franquesa i una emotivitat insòlites, un context familiar advers, una intensa relació amorosa i una activitat política i cultural que no ha abandonat mai. Hi podem descobrir un intel·lectual consagrat a les lletres i un home d’acció, apassionat i tímid, compromès i rigorós. El seu relat autobiogràfic, llargament esperat, contribueix, sens dubte, a construir la història de la cultura catalana contemporània.
Sobre el Autor.
Joan Triadú i Font (Ribes de Freser, Ripollès, 30 de juliol de 1921 – Barcelona, 30 de setembre de 2010) fou un escriptor, crític literari i pedagog català. Activista cultural i resistent antifranquista, va participar en molts projectes culturals catalans significatius del segle XX, com la revista Serra d’Or, la revista Ariel, el diari Avui o Òmnium Cultural. Fou pioner dels cursos de català en la postguerra.
En la faceta de pedagog, fou director general de la Institució Cultural del CIC, entitat que creà l’Escola Thau Barcelona l’any 1963 i l’Escola Thau Sant Cugat l’any 1996. El 1981 rebé el primer premi Ramon Fuster, del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, per la seva tasca pedagògica; l’any 1982 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya; el 1987 el Gremi d’Editors li atorgà el premi Atlàntida,
per la seva tasca com a crític literari; el 1992 obtingué el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; l’octubre de 1993 va ser l’Escriptor del Mes de la Institució de les Lletres Catalanes, el 1997 l’ajuntament de Barcelona li concedí la Medalla al Mèrit Científic; el 1998 se li concedí el doctorat Honoris Causa per la Universitat Ramon Llull; i el 2001 fou distingit amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.
L’any 2009 el seu llibre de memòries Memòries d’un segle d’or guanyà el Premi Crítica Serra d’Or de biografies i memòries. Fou membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), del PEN Club, de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i de l’Institut d’Estudis Catalans, així com del consell consultiu de la Plataforma per la Llengua.
