La brutalitat i vitalitat d’un món del qual se’ns manté ignorants se’ns presenta, amb tota la seva cruesa, en quatre relats ambientats en quatre països africans: Namíbia, Congo, Senegal i Ruanda.
Dos soldats perseguint uns fugitius pel desert, un home que conviu amb alguna cosa dintre seu, uns viatgers assaltats i abandonats a la carretera, un lladre que fuig i cau enmig del conflicte.
Un llibre sobre l’Àfrica invisible i amb un fil conductor, Motorsoul. Abús i violència, malalties, heroïcitats, religió, esperança, màgia i superstició, uneixen i destrueixen comunitats, famílies i persones en aquesta novel·la d’aventures.
Sobre el Autor:
Stalker. És molt difícil aportar dades biogràfiques de Stalker perquè és una persona que guarda gelosament el seu anonimat. Remet a la seva editora les narracions per correu postal sense cap cadència discernible.
Però, a més, no dubta a introduir informació contradictòria en les escasses fonts diponibles: en una entrevista va dir “vaig néixer a Nantucket, Massachusetts” i pocs dies després es definia com a “lamentablement català per naixement i elecció”.
En una altra ens explica que escriu des d’una “avorrida jubilació insular” i al següent paràgraf deplora pertànyer a una “generació de hipsters postnihilistes”; en una molt breu ressenya s’expressa en primera persona del femení.
Senzillament no és possible fer-se una imatge de qui és i què mou a una persona que, quan se li pregunta per les seves influències literàries, cita a “Herman Melville, Susan Sontag i Francisco Ibáñez”. Només en una ocasió sembla descriure’s, a la seva manera, amb sinceritat: “Stalker es fonamenta en el pare, com tots els nascuts. Es perllonga si i no en els fills. Escriu en l’esperit que enlaira i corrou. Amen”.
