Perejaume és sens dubte un dels artistes més destacats de la seva generació, reconegut a escala internacional; però també és un dels poetes catalans de més relleu en el panorama contemporani.
Ho va demostrar amb Obreda (2003), i ho demostra encara més amb Pagèsiques, una obra d’un interès i una qualitat excepcionals, destinada a ser reconeguda com un dels llibres més importants que haurà tingut la literatura catalana almenys en el que portem de segle XXI.
A més dels lectors de poesia, els apassionats de la gran literatura i els amants de l’art, també els enamorats de la terra, tots els que senten la relació amb el paisatge com un aspecte imprescindible de la vida, faran de Pagèsiques el seu llibre de capçalera.
A part d’un dels artistes contemporanis catalans de més projecció internacional, Perejaume és també un poeta singular i d’una solidesa extrema, un dels grans poetes que tenim actualment. La seva obra en vers és escassa; fins ara, es redueix a dos llibres i prou: Oli damunt paper (1992) i Obreda (2003). Aquest nou volum, titulat Pagèsiques, segueix de prop —però a vuit anys de distància— l’estela de l’anterior.
És un llibre encara més llarg que Obreda, però de temàtica similar. S’estructura en vuit seccions (“Pagèsiques”, “Els arbres”, “Els suros”, “El taller”, “Bloc de notes” i tres addendes), cadascuna de les quals centra en un aspecte concret el que és, en conjunt, un discurs intens, elaborat i enlluernador al voltant de la intimitat entre el món natural i el llenguatge, viscuda en primera persona per algú que ha fet d’aquesta relació l’eix de la seva vida artística.
Sobre el Autor.
Pere Jaume Borrell I Guinart, conegut amb el nom de PEREJAUME (Sant Pol de Mar, Maresme, 1957), és un artista i poeta català. Va estudiar història de l’art a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona i va practicar pintura i dibuix al Cercle Artístic de Sant Lluc. La seva obra rep influències de Hans Syberg, Bruno Latour, Àngel Valente, Joan Brossa, Josep Maria Jujol o Joan Coromines.
També d’altres menys coneguts com els pintors santpolencs Avi Vila i J. Pou. El 2005 fou guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Visuals concedit per la Generalitat de Catalunya i l’any 2006 fou guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques concedit pel Ministeri de Cultura d’Espanya.
A la dècada del 1970 inicià les seves primeres exposicions, inicialment a la seva població natal, una època en la qual destaca la influència de les avantguardes històriques, fent del paisatge i la cultura catalana l’eix central de la seva obra. Amb clares arrels surrealistes el seu interès per la pintura ha transcendit el seu caràcter merament pictòric, esdevenint la seva obra poètica d’igual o més importància que l’anterior.
Des dels inicis de la dècada del 1980 porta a terme una àmplia producció que inclou llibres de poesia, assaig, crítica i catàlegs. Perejaume també és considerat deixeble de Joan Miró, i ha exposat a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró en diverses ocasions. No obstant això, l’any 2013, la seva obra participà d’una exposició col·lectiva a l’espai expositiu de la Fundació.
