Quan arriba la penombra – Jaume Cabré

Por Revisar

Quan arriba la penombra.

Un nen poruc que es rebel·la contra la tirania d’un mestre, un assassí que es confessa davant la pròxima víctima, un lladre xuclat pel quadre que acaba de robar, un escriptor que amenaça l’editor de suïcidar-se, un ancià que passeja pels escenaris on va fer la guerra… Són històries colpidores, que es trenen o es visiten les unes a les altres, sempre amb dinamisme, energia, tocs d’humor i incursions en la fantasia.

Quan arriba la penombra és un llibre de relats que s’il·luminen com les pedres fogueres. Hi trobem individus inquiets que voldrien ser en alguna altra banda, personatges fora de la llei, aromes de thriller, tocs d’ironia, elements fantàstics… amb la mestria tècnica que l’ha fet cèlebre a tot Europa —salts endavant i endarrere, canvis de punts de vista, veus que es trenen—, però també amb tota la passió vital. Jaume Cabré ha compost un llibre compacte on no hi sobra ni una paraula. Quan arriba la penombra és un conjunt de relats imbricats en una pinya unitària i rotunda, històries tocades per la foscor i per la ràbia, però també per la ironia, la fantasia i el joc.

Sobre el Autor:

Aume Cabré I Fabré (Barcelona, 30 d’abril de 1947) és un escriptor i guionista català.

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, catedràtic d’ensenyament mitjà en excedència i professor a la Universitat de Lleida, és membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Les seves novel·les més conegudes són Galceran, l’heroi de la guerra negra (1978, premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil), La teranyina (1984, premi Sant Jordi), Fra Junoy o l’agonia dels sons (1984, premis Prudenci Bertrana, de la Crítica i Crítica Serra d’Or), Senyoria (1991, premis Prudenci Bertrana, de la Crítica, Crítica Serra d’Or i Crexells), L’ombra de l’eunuc (1996, premis Crítica Serra d’Or, Lletra d’Or i Ciutat de Barcelona), Les veus del Pamano (2004, premi de la Crítica) i Jo confesso (2011, premis Crítica Serra d’Or i Crexells).

També ha escrit contes i relats, recollits, entre d’altres llibres, a Faules de mal desar (1974), Toquen a morts (1977), Tarda lliure (1981), Llibre de preludis (1985), Viatge d’hivern (2000, premi Crítica Serra d’Or), Baix continu (2007) i Quan arriba la penombra (2017).

Durant molts anys ha compaginat l’escriptura literària amb l’ensenyament. També ha treballat en guions televisius i cinematogràfics. Amb Joaquim Maria Puyal va ser el creador i guionista de la primera sèrie televisiva: La granja (1989-1992), a la qual van seguir altres títols com Estació d’enllaç (1994-1998), Crims (2000) i els telefilms La dama blanca (1987), Nines russes (2003) i Sara (2003). En el terreny cinematogràfic ha estat coautor (juntament amb Jaume Fuster, Vicenç Villatoro i Antoni Verdaguer) del guió de la pel·lícula d’Antoni Verdaguer La teranyina (1990), basada en la seva novel·la homònima. Amb el mateix equip va fer el guió d’Havanera 1820 (1993).

El 2010 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural, pel conjunt de la seva obra i trajectòria, i el 2014 la Creu de Sant Jordi.


Descargar PDF Descargar EPUB Leer en Línea

Sin Comentarios

Deja un Comentario