En un sòrdid campament militar, l’introvertit soldat Williams, educat en la més estricta castedat, veu per primer cop a la seva vida el cos d’una dona nua: el de la senyora Penderton, esposa del capità, en un encesa discussió. Aquesta visió es convertirà en una obsessió per al jove soldat que generarà una espiral de tensió de tràgic desenllaç.
Adaptada al cinema per John Huston, Reflexos en un ull daurat és un apassionant mirall que amb insòlita precisió i brillantor reflecteix el procés d’uns personatges tancats en el seu món que només poden desfer-se dels seus fantasmes a través de la violència. Amb aquest relat, Carson McCullers va dotar la literatura nord-americana contemporània d’un dels seus títols més essencials.
Sobre el Autor:
Carson Mccullers (Columbus, Georgia, 19 de febrer de 1917 – Nyack, Nova York, 29 de setembre 1967).
Escriptora estatunidenca. El seu vertader nom era LULA CARSON SMITH, però va renunciar a la primera part del patronímic l’any 1930. Va estudiar a la Universitat de Columbia i, posteriorment, a la de Nova York. L’any 1937 es va casar amb Reeves McCullers i van anar a viure a Charlotte, Carolina del Nord, on va concloure The Heart Is a Lonely Hunter («El cor és un caçador solitari»), que va ser publicada l’any 1940 quan l’autora tenia 23 anys.
L’any següent va aparèixer una segona novel·la, Reflections in a Golden Eye («Reflexos en un ull daurat»). L’any 1946 va publicar la seva tercera novel·la, Frankie Addams, va conèixer Tennessee Williams i va iniciar un viatge a Europa amb el seu espòs. Arran de problemes de salut, va intentar suïcidar-se l’any 1947, i va ser hospitalitzada a Nova York.
Va escriure narracions curtes i relats que estan recollits a The Ballad of the Sad Cafe («La balada del cafè trist», 1951). L’any 1952 es va instal·lar a França amb el seu marit, a Bachivillers. L’any següent va tornar als Estats Units després del suïcidi del seu espòs. La seva quarta i darrera novel·la, Clock Without Hands («Rellotge sense busques»), va ser publicada l’any 1961. Va morir a conseqüència d’una hemorràgia cerebral el setembre de 1967.
És considerada una de les autores més notables del segle XX. La seva ficció explora l’aïllament espiritual dels inadaptats i marginats del Sud dels Estats Units d’Amèrica. És també una pionera del tractament de temes com l’adulteri, l’homosexualitat i el racisme.
