Premi Sant Jordi de novel·la 1988
Retrat de Carme en penombra (Premi Sant Jordi 1998) és, alhora, un balanç de la generació que va assolir la maduresa i la consciència política en els primers setanta; el retrat detallista d’una protagonista, Carme, perfectament individualitzada, que viu unes hores baixes i que gosa trencar amb el seu present a través d’una reflexió apassionada sobre el seu passat; i un recorregut, fresc i provocador, per un reguitzell de situacions i de pensaments que afecten les dones i els homes d’avui.
Dibuixada en un doble pla —l’immediat i quotidià i el passat i evocador—, s’estructura també a través d’una doble tècnica narrativa: l’omnisciència freda, volgudament distanciadora, i la subjectivitat apassionada i, a estones, vibrant.
Novel·la ben construïda, madura, sorprèn per la riquesa dels matisos i per l’autenticitat, el lirisme i l’aparent —i no gens fàcil— senzillesa.
