Secret candent – Stefan Zweig

Por Revisar

«Es va quedar petrificat de la ràbia. Va anar de ben poc que no s’arrupís i els llancés una pedra. Així doncs, se li havien escapat, però amb quin engany més baix i més vil! Que la seva mare mentia, ho sabia des d’ahir. Però que pogués ser prou desvergonyida per no fer cas d’una promesa explícita feia a miques el seu últim vestigi de confiança.

La vida sencera li resultava incomprensible, ara que veia que les paraules, darrere de les quals havia suposat que es trobava la realitat, només eren bombolles de colors, que s’inflaven i esclataven per dissoldre’s en el no-res. Però quin secret més terrible devia ser aquell que feia que els adults arribessin fins i tot a enganyar-lo a ell, un nen, i marxessin d’amagat, com si fossin criminals!».

Sobre el Autor:

Stefan Zweig (Viena, Imperi Austrohongarès, 28 de novembre de 1881 – Petròpolis, Brasil, 22 de febrer de 1942) va ser un escriptor austríac. Amic de Verhaeren i de R. Rolland, emigrà a Anglaterra el 1930 i després als EUA i al Brasil, on se suïcidà, juntament amb la seva segona muller. La seva obra dramàtica i lírica porta l’empremta de l’expressionisme i del simbolisme de l’escola de Viena. Es revelà com un mestre incontestable de l’art novel·lístic i biogràfic, i es destacà sobretot en l’anàlisi dels estats d’ànim de l’home modern, les seves angoixes i motivacions, com potser mai ningú no ho havia fet abans.

En aquest sentit, fou decisiva la influència que les teories de Freud exerciren sobre seu. De la seva obra, abundosa, cal destacarDrei Meister: Balzac, Dickens, Dostojevski (Tres mestres: Balzac, Dickens, Dostoievski, 1920), Der Kampf mit dem Dämon: Hölderlin, Kleist, Nietzsche (La lluita contra el dimoni: Hölderlin, Kleist, Nietzsche, 1925), Sternstunden der Menschheit (Hores estel·lars de la humanitat, 1928) i Maria Stuart (1935). Conreà també la poesia, la narració, per exemple Amok(1921), la traducció al català de la qual, obra d’E. Martínez i Ferrando, fou publicada el 1929 junt a Vierundzwanzig Stunden aus dem Leben einer Frau (Vint-i-quatre hores de la vida d’una dona, 1927), i el teatre: Jeremias (1918), poema dramàtic de caràcter antibel·licista, entre altres peces. Traduí Verlaine, Baudelaire i Verhaeren, i deixà també la seva autografia: Die Welt von Gestern (El món d’ahir, 1944).


Descargar PDF Descargar EPUB Leer en Línea

Sin Comentarios

Deja un Comentario