Sense nostàlgia- Feliu Formosa

Por Revisar
Descargar

Sense nostàlgia: Una història d’infantesa en una família dividida per la guerra.

Feliu Formosa ha escrit una amena història d’infantesa en una antiga família sabadellenca que es trasllada a la Barcelona dels primers anys del franquisme. L’infant que protagonitza la història viu la confusió de la guerra civil, la penúria educativa de l’època i, sobretot, el conflicte de tenir un pare compromès amb les idees republicanes del POUM en un entorn familiar devotament franquista.

Autor.

Feliu Formosa i Torres (Sabadell, 10 de setembre de 1934) és un traductor, dramaturg, poeta, professor d’art dramàtic i actor català. És pare de la cantant i actriu Ester Formosa i Plans i de la traductora Clara Formosa.

Llicenciat en filologia romànica a la Universitat de Barcelona, amplià els estudis a Heidelberg (Alemanya) i destacà pels seus treballs sobre la germanística. Fundador del Teatre Independent Català i del grup teatral Gil Vicente, ha escrit i dirigit les obres L’encens i la carn (1965), sobre texts dels segles XV i XVI, Cel·la 44 (1970), sobre l’escriptor expressionista Ernst Toller, i El miracle de la vaca cega (1998). Publicà, amb Artur Quintana, una antologia alemanya de combat (A la paret, escrit amb guix, 1967) i l’obra teòrica d’orientació marxista Per una acció teatral (1971).

Inicià la seva obra poètica sobre la base d’una vasta cultura, un realisme existencial i la influència de Gabriel Ferrater: Albes breus a les mans (1973), Llibre de meditacions(1973), i evolucionà a Raval (1975), poemes en prosa de caire visionari, Cançoner (1976), escrit per interpretar l’absurd de la mort, i Llibre dels viatges (1978) —premi Carles Riba, 1977—, que introdueix elements d’activitat inconscient.

L’any 1980 recollí la seva obra poètica a Si tot és dintre, que també inclou un llibre inèdit, Amb tots els tons del dolor i de l’atzar. A Semblança (1986, Lletra d’Or i premi Ciutat de Barcelona), escrit en versos lliures, decasíl·labs, que sembla iniciar un nou tombant, li seguiren Amb efecte (1987, premi Ciutat de Palma) i Pols al retrovisor (1989), en col·laboració amb Joan Cases, Per Puck (1992), Elegia (1993, espectacle que a més interpretà).


Sin Comentarios

Deja un Comentario