Boulder. La protagonista de Boulder es guanya la vida com a cuinera en un vell vaixell mercant. És la situació perfecta: solitud, una cabina, l’oceà, algun port en el qual conèixer dones i hores per encarar el buit, per sentir la força de la provisionalitat. Fins que un dia una d’elles aconsegueix que abandoni el mar, accedeixi a viure entre quatre parets i s’impliqui en la gestació assistida i en l’educació d’un fill. Què ha fet...
Permagel. «Permagel» és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d’una persona en formació. El món exterior amenaça, cal atrevir-se a sortir de la cel·la familiar, desactivar la mare obsessa de la salut, la germana obsessa de la felicitat, negar-se a pagar el deute del que han invertit en tu: no...
Pedres a la butxaca ens menaran al fons. Hi ha un silenci d’algues en moviment, una crida que tot ho emplena. És possible no respirar? Fulles desfetes ens precinten la cara com motlles tous de màscares o cúpules de benes. Podem aturar aquest riu, la seva pressa. Tenim un cos impermeable i fonaments en algun sot que vàrem excavar quan érem nens. Som el camí. Per sobre nostre hi han passat totes les rodes...
