Tempestat de flama – Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Por Revisar

Tempestat de flama: Antologia poètica.

La present antologia pretén posar a l’abast dels lectors una part substancial de l’obra poètica de l’autor mallorquí que més ha influït en la poesia catalana de la postguerra, i que encara avui exerceix la seva ascendència en les joves generacions de creadors.

Els poemes triats s’acompanyen, per facilitar-ne la comprensió, d’una introducció, d’un glossari i de diverses propostes de treball. L’antologia abraça les tres úniques obres de l’autor, i tracta de reflectir, en conjunt, els diferents corrents poètics en què es va desplegar: purisme, neopopularisme i surrealisme. La modernitat de la poesia de Rosselló-Pòrcel es posa en evidència al llarg d’aquestes pàgines, en què la veu del poeta s’erigeix sempre nova per sobre del pas del temps.

Amb estudi introductori, comentaris de text i propostes didàctiques a càrrec de Roberto Mosquera.

Sobre el Autor.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Palma, 1913 – El Brull, Osona, 1938) fou un poeta i traductor mallorquí.

De família modesta, va estudiar el batxillerat a l’Institut de Palma, on fou deixeble de Gabriel Alomar i Villalonga. Va publicar nombrosos articles de caràcter cultural a la seva joventut.

Estudià Filosofia i Lletres a Barcelona. Fou deixeble de Carles Riba i de Joan Coromines i condeixeble de Salvador Espriu, amb qui va mantenir una estreta relació. Vivia a la Residència d’Estudiants de Catalunya, on organitzà la biblioteca i dirigí les edicions de poesia. El 1930 publicava l’Antología de poetas mallorquines. Va mantenir una breu però intensa relació amb el poeta Joan Llacuna.

Es traslladà a Madrid per enllestir el Doctorat, i exercí a l’Escola Plurilingüe. A Madrid es va preocupar de la incorporació de la literatura balear als corrents peninsulars. Escrigué Nou poemes (1933) i Quadern de sonets (1934) abans del recull Imitació del foc (1938), que representa la culminació de la seva trajectòria poètica. Convençut del rigor formal, hi assimila tècniques foranes (des de Góngora a Valéry) i aconsegueix una llengua concisa i vibrant alhora. Tanmateix, el va sorprendre la Guerra Civil, quan feia oposicions a càtedra d’Institut, i retornà a Barcelona. S’allistà a l’exèrcit republicà, però la seva delicada salut el va mantenir allunyat dels combats.

Malalt de tuberculosi, va ingressar al sanatori del Brull, a Osona, on va morir el 1938, quan només tenia 24 anys. Aquesta mort prematura el convertí en símbol d’una generació perduda, que s’ha designat també com a «generació del 36», i en els primers anys de la postguerra el seu nom va ser venerat i la seva obra gairebé mitificada. Posteriorment, rapsodes i cantants, com Maria del Mar Bonet i Celdoni Fonoll, entre d’altres, han recitat o musicat els seus poemes.


Descargar PDF Descargar EPUB Leer en Línea

Sin Comentarios

Deja un Comentario