L’any 1938, amb 12 anys, la Roser Rosés va ser enviada a la URSS pels seus pares per a salvaguardar-la dels estralls de la Guerra Civil. Allà, lluny de la família, va viure la Segona Guerra Mundial, en un llarg recorregut per la Unió Soviètica fugint de l’avançament de les tropes nazis.
No va ser fins l’any 1947 que, després d’un llarg periple a través dels Estats Units i Mèxic, va poder tornar a Barcelona i retrobar els seus pares.
Sobre el Autor:
Roser Rosés I Senabre (Barcelona, 1926) va ser una «nena de Rússia», ha donat classes de català i de rus i ha treballat com a correctora. Actualment, és membre del Consell de Savis del Museu d’Història de Catalunya i col·laboradora del Club d’Amics de la UNESCO.
El 1938 Rosés va ser enviada pels seus pares a l’URSS per a salvaguardar-la dels estralls de la Guerra Civil espanyola. Quan es va confirmar que el conflicte bèl·lic a Espanya s’allargava, el govern republicà va decidir allunyar de la guerra als nens i nenes. A l’URSS arribaren 1.676 nens i 1.197 nenes.
A més, França va acollir aproximadament 2.000 infants, Bèlgica uns 5.000, el Regne Unit prop de 4.000, Suïssa uns 800, Mèxic 455 i Dinamarca 100. En acabar la Guerra Civil, els infants refugiats a Europa van tornar a casa. Els de Mèxic i els de l’URSS, però, no van tenir l’oportunitat de tornar-hi, ja que aquests països no mantenien relacions diplomàtiques amb l’Espanya de Franco. Rosés no va poder tornar a Barcelona fins al 1947.
El 2016 va recollir tots els seus records en un llibre, Trenes tallades. Records d’una nena de Rússia. Des d’aleshores, fa xerrades a escoles i instituts com a membre del Consell de Savis del Museu d’Història de Catalunya, amb l’objectiu de recuperar una part essencial de la memòria històrica.
A més, tot i haver complert ja els 90 anys, dicta conferències i participa en taules rodones explicant com la Unió Soviètica va protegir els republicans que fugien de la Guerra Civil i reclamant que Europa aculli ara els refugiats.
