Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury.
L’any 1972, Marta Pessarrodona va viatjar a Anglaterra sense data de retorn. Des d’una casa victoriana de Nottingham, on hi tenia una cambra pròpia, va iniciar la lectura de Virgina Woolf, i en molt poc temps, l’autora de títols tan extraordinaris com Mrs. Dalloway o Al far es convertiria en la seva professora d’anglès particular i en la seva fascinació més viva.
Des de llavors, Marta Pessarrodona ha aprofundit com ningú en el fascinant món del Grup de Bloomsbury, al voltant del qual trobem alguns dels intel·lectuals més destacats del segle XX: escriptors com E.M. Forster, T.S. Eliot o Lytton Strachey; pintors com Roger Fry o Duncan Grant; filòsofs com Maynard Keynes o Bertrand Russell; figures tan extraordinàries com la ballarina Lydia Lopokova i l’aristòcrata Lady Ottoline Morrell, i evidentment, les incomparables germanes Stephen, Vanessa Bell i Virginia Woolf.
Anys més tard, la passió de Marta Pessarrodona per aquests personatges, alguns dels quals va arribar a tractar, i per aquella època no ha disminuït en absolut. Virgina Woolf i el Grup de Bloomsbury n’és el seu homenatge més personal.
Sobre el Autor.
Marta Pessarrodona i Artigues (Terrassa, 18 de novembre de 1941) és una de les pensadores de més prestigi del nostre país. Poeta, narradora, assagista i traductora, entre d’altres, de Doris Lessing, E. M. Forster, Susan Sontag, Marguerite Duras, Virginia Woolf i Gertrude Stein. La seva imponent tasca intel·lectual s’ha materialitzat en llibres tan importants com els poemaris Setembre 30 (1969), Homenatge a Walter Benjamin (1988) i Variacions profanes (2019); les biografies Mercè Rodoreda i el seu temps (2005) i Jacint Verdaguer: una biografia, amb Narcís Garolera (2016), els relats de (Quasi) tots els contes (2011), i els assaigs L’exili violeta (2010), França, 1939. La cultura catalana exiliada (2010) i Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury (2013), entre tants d’altres. En reconeixement a la seva trajectòria, la Generalitat de Catalunya va atorgar-li la Creu de Sant Jordi l’any 1997 i el Premi Nacional de Cultura de Literatura l’any 2011. El 2019, Òmnium Cultural li va concedir el 51è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
