Vorejant els límits.
Vorejant els límits és un conjunt de narracions que exploren els desafiaments tècnics, socials i ètics a què s’enfronten els individus d’una societat que avança de manera imparable, de vegades de manera inadvertida, sorprenent els professionals de la profecia. El lector haurà de decidir si els nombrosos interrogants que plantegen els relats del llibre tenen resposta o, directament, cauen en la categoria de l’absurd. Fins on pot arribar el control dels individus? Quines conseqüències tindrà el disseny genètic dels fills? Mediten els ordinadors sobre qui els va crear? Què hi ha més enllà de la vida que coneixem?
Sobre el Autor.
Jordi Ortiz i Casas (Barcelona, 30 d’abril de 1969) és un escriptor català. Els seus llibres abasten tota mena de gèneres i públics (infantil, juvenil i adult). Titulat en mediació d’assegurances, aviat alternà aquesta feina amb la d’escriptor. Es va iniciar en el camp literari amb dues novel·les de gènere negre: Crim a les Àligues (1998) i El segrest de Barcelona (2000). Continuà amb altres novel·les de ciència-ficció i amb un recull de narrativa breu: Moros, negres i altres forasters (2005). El 2002 publicà el primer llibre juvenil, Nigra, i el 2005, el primer llibre adreçat als infants: Talpirons i ratolents.
A partir d’aquí escriu diverses obres adreçades a infants i joves que obtenen premis com el Mallorca de narrativa juvenil per In absentia (2012), el Ciutadella de Menorca de narrativa infantil per Bublub, el peix que no sabia nedar (2014), el Ciutat d’Olot de novel·la juvenil per Doble identitat (2015) o el Carlemany per al foment de la lectura per Vorejant els límits (2016). Això li ha permès visitar els centres escolars i entrar en contacte amb els lectors joves als quals intenta despertar la passió per la lectura i l’escriptura.
Té publicades més d’una vintena d’obres que li han merescut diversos premis literaris, com el Ciutat d’Elx – Antonio Bru de narrativa dos cops per Essència de guaiaba (2011) i per Somnis (2017), el Ciutat de Badalona de narrativa – Països Catalans-Solstici d’Estiu per Oprimits (2015), el Ciutat de Sagunt de novel·la per No tractis Déu de vostè (2019) o el Ciutat de Manacor – Maria Antònia Oliver de novel·la per La casa dels bressols (2020).
