Ginesta per als morts – Agustí Vehí

Por Revisar

La vida a pagès és dura, ja se sap. I més per al benvingut Jaume Planagumà, un culte i solitari sergent dels Mossos d’Esquadra que, tot just arribat a la seva nova destinació i en ple desplegament policial, ha de resoldre una sèrie de crims aparentment no massa relacionats. A tot aquest enrenou s’afegeix la integració amb els seus nous companys i uns personatges ben sospitosos.

Tota aquesta trama queda adobada amb la presència d’un marc rural i geogràfic ben identificable: l’Empordà. Un recorregut antropològic, històric, urbanístic i gastronòmic, amb exquisideses culinàries, i els camins interiors de la plana, la flora i fauna, la llum i les olors de la terra gironina es combinen novament amb el dolor de la guerra i del record de les memòries negres empordaneses.

Ginesta per als morts combina —com ja és habitual en l’autor— la història amb el gènere negre, un retrat ben sòrdid del món que ens envolta i una dosi d’humor ben necessària pels temps que corren.

Sobre el Autor:

Agustí Vehí I Castelló (Figueres, 18 de desembre de 1958 – Figueres, 20 de març 2013) fou un policia i escriptor català. Llicenciat i doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, va compaginar la seva tasca professional com a sotsinspector a la Guàrdia Urbana de Figueres, on va ingressar l’any 1982, amb la recerca, la docència universitària i els estudis d’especialització.

Va escriure llibres d’història moderna i de divulgació i també novel·les negres ambientades a l’Empordà, com: Abans del silenci (2009, premi Ferran Canyameres), Ginesta per als morts (2010), Quan la nit mata el dia (2011, premi Crims de Tinta), Torn de nit (2012) i Remor de serps (2013).


Sin Comentarios

Deja un Comentario