La dama del dipòsit de cadàvers – Jonathan Latimer

Revisado

La dama del dipòsit de cadàvers és la tercera novel·la del cicle protagonitzat pel detectiu William Crane. Va ser adaptada al cinema per Otis Garrett per a la Universal.

La novel·la accentua l’humor macabre, que és típic de Latimer, a través de la recerca d’un cadàver desaparegut i els esdeveniments insòlits que es van succeint són afrontats per l’autor amb enfocaments encara més originals.

Autor.

Jonathan Wyatt Latimer (Chicago, Illinois, 23 d’octubre de 1906 – La Jolla, Califòrnia, 23 de juny de 1983) fou un periodista, escriptor i guionista estatunidenc.

Va treballar com a periodista especialitzat en la crònica criminal abans d’elaborar la seva sèrie de novel·les amb el protagonisme de l’investigador privat, càustic, solitari, dur i semialcohòlic William Crane: Murder in the Madhouse (1935), Headed for a Hearse (1935), The Lady in the Morgue (1936), The Dead don’t Care (1937) i Red Gardenias(1939). La segona, la tercera i la quarta foren adaptades al cinema. També va publicar novel·les independents, com Solomon’s Vineyard (1941), considerada sovint la seva obra mestra, Sinners and Shrouds (1955) i Black is the Fashion for Dying (1959).

Latimer va emprendre una fructífera carrera com a escriptor cinematogràfic, en el curs de la qual realitzà guions de films basats en cèlebres novel·les negres com The Glass Keyde Dashiell Hammett, The Big Clock de Kenneth Fearing o Night has a Thousand Eyes de William Irish. També va escriure una trentena de guions per a la sèrie de televisió Perry Mason, durant els primers anys seixanta. Cal destacar els guions originals Topper Returns (1941), Nocturne (1946), The Unholy Wife (1957; escrit amb William Durkee) i The Strange Case of the Cosmic Rays (1957; escrit amb Frank Capra), de la sèrie «The Bell System Science».

D’estil realista i àcid, amb una ironia imaginativa, fou influït per Ernest Hemingway i James M. Cain.


Descargar PDF Descargar EPUB Leer en Línea

Sin Comentarios

Deja un Comentario