Les roses de Stalin – Monika Zgustová

Por Revisar

Les roses de Stalin.

Svetlana Al·lilúieva va ser l’única filla del dictador soviètic. I semblava destinada a patir les pitjors catàstrofes. La mare es va suïcidar quan Svetlana tenia sis anys, farta de la convivència amb el seu marit. Als setze anys, Svetlana va enamorar-se d’un director de cinema jueu que el seu pare va enviar al gulag. Més tard, el 1963, va tornar a enamorar-se, ara d’un intel·lectual d’esquerres hindú, i quan va morir Svetlana va voler portar-ne les cendres a l’Índia. En ser allà, va demanar asil polític a través de l’ambaixada dels Estats Units. Quan va arribar a Nova York pensava haver trobat finalment la llibertat.

Però la guerra freda estava en el seu punt àlgid i Svetlana es convertia en un dels objectius principals dels serveis secrets nord-americans i soviètics. Era algú que traïa el somni comunista? O una espia enviada per Moscou sota l’aparença d’una dona inestable? Com podia la CIA no treure profit d’un testimoni tan aclaparador de denúncia del règim soviètic sense servir-se’n a conveniència? En lloc de trobar la llibertat, Svetlana es veu sotmesa a noves formes de vigilància. Malgrat tot, als Estats Units s’enriqueix amb el seu llibre «Vint cartes a un amic». Però cada vegada que aconseguia una certa estabilitat alguna cosa venia a pertorbar-la quan no era ella mateixa. La seva vida va ser una vegada i una altra una lluita per fugir de l’ombra del seu pare i dels fantasmes del passat fins a la seva mort el 2011, a Wisconsin.

Sobre el Autor.

Monika Zgustová (Praga, 22 de març de 1957) és una escriptora i traductora txeca. Estudià Literatura Comparada als Estats Units i actualment viu a Catalunya. Ha traduït una seixantena de títols del txec i del rus al català i castellà. Les seves traduccions d’autors tan reconeguts com Bohumil Hrabal, Václav Havel, Jaroslav Hašek, Milan Kundera són impecables, i li han merescut diversos reconeixements com, el Premi de les Lletres Catalanes 1991 o el Premi Ciutat de Barcelona 1995, entre d’altres. Com a escriptora ha publicat diverses obres de ficció. Amb Contes de la lluna absent (2010) va guanyar el Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions 2009, i amb La nit de Vàlia (2013) va guanyar el Premi Amat-Piniella de novel·la 2014. Ha col·laborat en diferents publicacions periòdiques com ara: El País, La Vanguardia, Ara, etc.


Sin Comentarios

Deja un Comentario