La crisi dels refugiats en primera persona, per obrir els ulls a la nostra Europa. En un any s’han ofegat 5.000 persones al Mediterrani quan intentaven arribar a Europa.
Però com és la vida dels que hi arriben? Bel Olid exposa sense embuts el compendi de vergonyes i humiliacions col·lectives que han de patir centenars de milers de persones que fugen de la guerra i la misèria als seus països d’origen. Busquen refugi en una Europa que els barra el pas sistemàticament i els condemna a una mort atroç al mar o a una vida infrahumana en camps de refugiats inhòspits.
Testimonis en primera persona i fotografies de Gerard Masagué per acostar-nos al dia a dia d’aquesta tragèdia que té noms i cognoms, amb històries personals molt semblants a les nostres que mereixen ser escoltades.
Sobre el Autor:
Isabel Olid Báez, coneguda com a BEL OLID (Mataró, 4 d’octubre de 1977), és una escriptora i traductora catalana.
Olid ha diversificat a bastament la seva activitat professional. S’ha dedicat a la docència, a la traducció i a l’escriptura, i ha assumit, en ocasions, responsabilitats institucionals. És professora de Didàctica de la Llengua i la Literatura i de les Ciències Socials a la Universitat Autònoma de Barcelona, universitat en la qual es va llicenciar en Traducció i Interpretació. Com a traductora s’ha dedicat a la traducció literària, principalment d’obres de literatura infantil, i a la traducció audiovisual. Ha traduït de l’alemany, l’anglès, el francès, l’italià i el castellà.
Des de març de 2015 és la presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Anteriorment, des de 2013 a 2015, va ser presidenta del Consell Europeu d’Associacions de Traductors Literaris (CEATL – Conseil Européen des Associations de Traducteurs Littéraires).
Va publicar el seu primer conte l’any 2009, Crida ben fort, Estela! (premi QWERTY de Btv al millor llibre infantil). El 2011 varen veure la llum dues obres més: la novel·la Una terra solitària i un assaig sobre els estereotips de gènere, Les heroïnes contraataquen: models literaris contra l’universal masculí a la literatura infantil i juvenil (premi Rovelló d’assaig).
L’any següent publicà dos llibres més, Una terra solitària (premi Documenta de narrativa) i La mala reputació (premi Roc Boronat de narrativa breu). Posteriorment ha publicat Vides mínimes (2014), Passions mínimes (2014), Vents més salvatges(2016), Vides aturades (2017), Feminisme de butxaca: kit de supervivència (2017) i Tina Frankens: que la vida ens sigui veritat (2018).
Col·labora habitualment en diversos mitjans culturals, en la premsa escrita, la ràdio i la televisió. Ha publicat al diari Ara i a les revistes Tentacles, Núvol iCatorze, entre d’altres.
