—¿No troba doncs odiós o menyspreable que una dona abandoni el seu marit i les seves dues filles per seguir un home qualsevol del qual no en sap res, ni tan sols si és digne del seu amor?
¿Pot realment excusar una conducta tan irreflexiva i lleu en una dona que ja no és cap joveneta i que tan sols per amor a les seves filles s’hauria d’haver preocupat de la pròpia dignitat?.
Autor.
Stefan Zweig (Viena, Imperi Austrohongarès, 28 de novembre de 1881 – Petròpolis, Brasil, 22 de febrer de 1942) va ser un escriptor austríac. Amic de Verhaeren i de R. Rolland, emigrà a Anglaterra el 1930 i després als EUA i al Brasil, on se suïcidà, juntament amb la seva segona muller. La seva obra dramàtica i lírica porta l’empremta de l’expressionisme i del simbolisme de l’escola de Viena. Es revelà com un mestre incontestable de l’art novel·lístic i biogràfic, i es destacà sobretot en l’anàlisi dels estats d’ànim de l’home modern, les seves angoixes i motivacions, com potser mai ningú no ho havia fet abans.
En aquest sentit, fou decisiva la influència que les teories de Freud exerciren sobre seu. De la seva obra, abundosa, cal destacar Drei Meister: Balzac, Dickens, Dostojevski (Tres mestres: Balzac, Dickens, Dostoievski, 1920), Der Kampf mit dem Dämon: Hölderlin, Kleist, Nietzsche (La lluita contra el dimoni: Hölderlin, Kleist, Nietzsche, 1925), Sternstunden der Menschheit (Hores estel·lars de la humanitat, 1928) i Maria Stuart (1935).
Conreà també la poesia, la narració, per exemple Amok (1921), la traducció al català de la qual, obra d’E. Martínez i Ferrando, fou publicada el 1929 junt a Vierundzwanzig Stunden aus dem Leben einer Frau (Vint-i-quatre hores de la vida d’una dona, 1927), i el teatre: Jeremias (1918), poema dramàtic de caràcter antibel·licista, entre altres peces. Traduí Verlaine, Baudelaire i Verhaeren, i deixà també la seva autografia: Die Welt von Gestern (El món d’ahir, 1944).
